Bankia demana al Govern que no s’«eternitzi» la privatització
Goirigolzarri titlla de «despropòsit» mantenir el caràcter públic del banc El banquer insisteix que no va inflar els ajuts ni va falsejar els comptes a l’arribar
El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va admetre ahir que «no és un bon moment» perquè l’Estat continuï la privatització del seu banc, a causa de la baixa valoració que el mercat dona al sector financer pels tipus d’interès en mínims històrics. No obstant, es va mostrar convençut que en els «propers mesos» canviarà aquesta situació. «Hem de ser oportunistes, no estem en una situació d’esgotament de temps, però tampoc ens podem eternitzar», va deixar anar al nou Govern central durant la seva compareixença davant la comissió d’investigació de la crisi al Congrés.
El banquer ha donat pistes els últims anys que el seu desig és continuar presidint una Bankia independent i privada com més aviat millor. Tot i això, per intentar recuperar més ajuts, l’anterior Executiu ja va retardar de finals del 2016 al tancament del 2019 el termini per sortir del capital del banc i fa uns mesos el president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Jaime Ponce, va assegurar que era pos- sible tornar-lo a ampliar. La nova ministra d’Economia, Nadia Calviño, s’ha mostrat ambigua sobre això. «Hi ha un calendari per a la seva privatització, però tenim temps: més important que afanyar-se és fer les coses bé; l’objectiu és maximitzar la recuperació dels ajuts públics», va apuntar a El País.
Goirigolzarri també va insistir ahir en la seva defensa de la venda del 60% de Bankia en mans de l’Estat com a «únic pas que falta per normalitzar el projecte». Així, va voler deixar clara la seva oposició a perpetuar Bankia com un banc públic, un posició que sempre ha sostingut però que cobra especial rellevància en un moment en què alguns dels grups que van donar suport a la moció de censura de Pedro Sánchez pretenen enterrar-ne la privatització. Seria, va advertir, un «disbarat» que portaria el banc a la «mediocritat» i que suposaria una «mala idea» per als contribuents. A més, va assegurar que és «difícil» calcular quants diners públics podrà tornar el banc dels 22.424 milions d’euros rebuts, però va reiterar el seu habitual missatge que va ser una «bona decisió», es reintegrin tots o no, perquè va permetre salvar els dipositants i la millora de l’economia.
REFUTACIÓ DE RATO L’executiu també va voler tornar a negar les acusacions del seu antecessor, Rodrigo Rato, que l’ha acusat reiteradament de demanar uns ajuts excessius. «¿Es podria haver fet per menys diners? Doncs, bé... La Comissió Europea ens va esmenar la plana per més diners», va afirmar. Així, va recordar que el seu equip va elaborar un pla de sanejament a petició del Banc d’Espanya que calculava unes necessitats de capital per a l’entitat de 19.000 milions d’euros, però aquest pla no es va posar mai en pràctica perquè el Govern va demanar el rescat financer a Europa i Brussel·les va exigir que el càlcul dels ajuts el fessin dues firmes independents.
També va negar que els comptes de Bankia del 2011 que va reformular després que l’auditora Deloitte no avalés els elaborats per Rato estiguessin falsejats, com han afirmat els inspectors del Banc d’Espanya que han exercit de pèrits del jutge en la instrucció de la causa sobre la sortida a la borsa de Bankia. «El nostre criteri va ser, amb la millor informació que teníem en aquell moment, reflectir el valor real dels actius. Vam fer una reformulació partint d’un canvi de criteri de valoració, no d’un canvi de criteri comptable», va justificar.
Sobre l’impost a la banca per finançar les pensions proposat per Pedro Sánchez quan era a l’oposició, Goirigolzarri va advertir que aquest tipus de mesures són negatives per al benestar a mitjà termini.
☰
El president de l’entitat sosté que el seu sanejament era més barat que l’europeu