Albiol facilita el pas a Pastor per ser el nou alcalde de Badalona
La quarta ciutat de Catalunya transita de l’‘albiolat’ al procés i torna en mans del PSC El candidat a l’alcaldia només té un regidor més en el ple municipal que filles a casa
De vegades no cal recórrer als clàssics, a Tàcit o Ciceró o qualsevol altre contemporani de quan Badalona era una ciutat romana pròspera, per donar importància al que està a punt de passar: ni més ni menys que una moció de censura estranya com poques, ja que la presenta Álex Pastor amb només tres regidors socialistes en el ple, a Dolors Sabater, que no té gaires més suports, cinc. Les eleccions del 2015 les va guanyar àmpliament Xavier García Albiol, que tret de sorpreses d’últim minut recolzarà aquest dimecres l’elecció de Pastor com a alcalde de Badalona.
De vegades s’ha d’anar al clàssics. N’hi ha prou amb citar Morticia Addams per situar aquesta teranyina que l’oposició ha teixit per atrapar la filocupaire Sabater. «El que per a una mosca és l’horror, per a una aranya és l’ordre i la normalitat». Tot és qüestió del punt de vista, de si s’és l’aranya o la mosca i, com que es tracta d’una moció de censura quan falta menys d’un any per les eleccions, dels propòsits camuflats de cada actor.
CRIAT A SANT ROC Primer toca, és clar, Álex Pastor, que si aquest dimecres aconsegueix la seva meta serà el primer alcalde de Badalona criat a Sant Roc, barri on ja no viu, però és un detall que no s’ha de passar per alt, perquè entre línies, en el ple de la moció de censura d’aquest dimecres, quedarà clar de nou que de terme municipal de Badalona n’hi ha un, sí, però de Badalones n’hi ha dues, la que pivota al voltant del centre, on Sabater rep aplaudiments pel seu inqüestionable independentisme, i la dels barris excèntrics, com Llefià, on divendres passat l’alcaldessa va ser rebuda a crits de «yo soy español, español, español».
Pastor, doncs, és originari de Sant Roc. Té 38 anys i dues filles. La primera vegada que per edat va poder votar va ser en les eleccions del 1996 que van fer president José María Aznar, sens dubte una mala notícia per a un militant de les joventuts socialistes com ell. Quedaria bé dir que allò el va marcar, que va jurar amb una rosa a la mà que consagraria la seva vida política a revertir aquella situació. Seria mentir. Pastor té a tocar l’alcaldia de Badalona perquè sense grans ambicions es va veure de sobte liderant l’agrupació local d’un PSC de Badalona en hores baixes i sense haver-se presentat a les últimes eleccions com a cap de llista. Les males llengües (en moments convulsos, sempre n’hi ha) afirmen que per a Pastor ser alcalde, encara que sigui menys d’un any, li garanteix ser cap de llista el maig del 2019, cosa que fins ara ningú li havia assegurat al partit.
Maledicències al marge, el que l’aspirant a alcalde pretén és evitar que les pròxima cita amb les urnes sigui un xoc entre García Albiol i Sabater sense marge de protagonisme per a tercers. El mal resultat ja el té. Tres regidors per a un partit que va governar la ciutat durant més de tres dècades és una vergonya.
LITTLE BIGHORN «Hi ha més indis acampats que bales a les cartutxeres dels teus soldats», li van dir al general Custer de la seva fatídica última càrrega de Little Bighorn. Però va donar l’ordre de carregar, com Pastor, en contra del criteri de no pocs socialistes. L’aliança amb el PP no és l’única contingència. També ho és la inexperiència en la gestió municipal dels tres regidors socialistes del ple. Cap d’ells no ha sigut anteriorment regidor de cap govern. Sobre la inoportunitat d’això podria parlar-n’hi i molt (això diuen) la mateixa Sabater.
D’una tacada, Albiol pot donar de baixa Badalona de l’AMI i trencar el cordó sanitari anti-PP
Badalona, dues ciutats en un municipi. L’una elogia Sabater. A l’altra la reben amb un «yo soy español...»
A l’alcaldessa els seus detractors li critiquen, sobretot, que hagi governat Badalona com si es tractés d’una Berga metropolitana, com si fos una sòlida i inexpugnable plaça indepe. Sota el rum-rum d’aquestes crítiques, però, convé no passar per alt que també acusen l’equip de Sabater, fins i tot des del foc amic, d’una inesperada incapacitat de tirar endavant el programa de govern. El projecte de la guarderia de Montigalà, per exemple, segur que apareixerà com a munició en el ple de la moció de censura. Hi ha un projecte definit, hi ha una necessitat social i hi ha pressupost, però de la guarderia no se’n sap res.
CANDIDATA MÀRTIR El desgavell portes endins de l’ajuntament és notable. S’han succeït sense fortuna els caps de les àrees de contractació i de recursos humans. L’únic positiu és que la paràlisi ha omplert les arques municipals com no ho estaven des de fa anys. És mèrit (o desmèrit, més aviat) de José Téllez, el regidor que el Dia de la Hispanitat del 2016 va trencar ostentosament una interlocutòria judicial que impedia obrir les portes de l’ajuntament. «És un perfecte exemplar de la nova política», resumeix un alt càrrec municipal des de la discreció de l’anonimat.
Els tres anys de Sabater com a alcaldessa no són per emmarcar. És cert que la ciutat venia del que venia, de l’albiolat, d’una etapa en què el gabinet de comunicació municipal donava a conèixer cada setmana tres o quatre operacions policials de dubtosa noticiabilitat, com ara el cas de les barres de pa en mal estat en comerços d’immigrants o batudes a la llum de la lluna capitanejades pel mateix García Albiol i el seu lloctinent Miguel Jurado (¡quina foto, la d’aquella nit...!). Amb Sabater, aquesta grotesca imatge de Badalona ha cessat. Però la seva gestió no ha brindat titulars alternatius. Per això a Pastor li critiquen des de dins del mateix PSC que amb la seva moció de censura li hagi pagat mitja campanya electoral a Sabater, que hagi iniciat el seu procés de canonització com a màrtir de l’independentisme i, en certa manera, faciliti la seva repetició com a cap de llista d’una candidatura conjunta, cosa que no tenia garantida.
És un secret de domini públic que de cara a les pròximes municipals, els comuns i Iniciativa volen, al contrari que el 2015, formar una llista conjunta i, arribat el moment, oferir-li el número u a Sabater, o sigui que dilueixi la seva aliança amb la CUP.
Tot això depèn, òbviament, que García Albiol no se’n desdigui a l’últim minut en el ple. La versió oficial del PP és que el sentit del vot dels seus 10 regidors dependrà del que digui Pastor en la seva intervenció, que aclareixi com pensa governar i amb qui.
DUES VICTÒRIES D’ALBIOL En realitat, García Albiol aquest dimecres pot aconseguir dues victòries. La primera és donar de baixa un soci de l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència. Però la segona no és menor. Trencar el que l’oposició anomena el cordó sanitari, és a dir, la conjura que impedeix pactar, pel seu discurs filoxenòfob, amb García Albiol. Al PP donen per fet que tornaran a guanyar les pròximes eleccions municipals.
A Llefià xiulen Sabater i encara aplaudeixen Albiol. Sembla que manté l’embranzida, però no sap si intacta, és a dir, si l’hora incerta del PP a Espanya el llastarà a les urnes. Així que, a la seva manera, Albiol té previst invertir en accions del PSC. És una forma molt borsària de dir-ho, sí. Quid pro quo. Els dividends del suport a Pastor pretendrà cobrar-los d’aquí un any. ☰