Resistència a Espalter, 6
Els veïns denuncien pressions per deixar la finca L’amo no renova el contracte a sis famílies i els ofereix uns 1.500 euros
Carrer d’Espalter, 6, al cor del Raval de Barcelona. Sis famílies a qui els ha finalitzat el contracte d’arrendament han emprès una resistència numantina perquè no els facin fora de la finca. La Mari, una veïna, sentencia: «A mi em trauran amb la panxa enlaire». L’immoble, de quatre plantes i vuit pisos, està ubicat al davant de la Filmoteca de Catalunya, cosa que el fa llaminer.
Els veïns van treure ahir al carrer taules i cadires i, sota un sol de migdia que no va respectar ningú, la Mari, el Mohamed, l’Ari i l’Ángeles van explicar les seves reivindicacions. La primera: «Espalter es queda». Amics, gent del barri i membres de Stop Desnonaments van respondre a la crida de socors. Entre intervenció i intervenció van corejar eslògans com El Raval no està en venda i Fora especuladors del barri... Els seus casos són, emulant l’obra de teatre de Buero Vallejo, històries d’una escala amb uns llogaters amb estretors. I perquè se’n vagin –perquè no els renoven el contracte– els ofereixen entre 1.000 i 1.500 euros per veí. «¿On anirem amb aquestes indemnitzacions?», pregunten.
L’Ángeles és un objectiu prioritari per a la societat Olno Espalter 6, SL, propietària de la finca des del juliol passat. Ella viu al 2n, 2a des de fa 50 anys. Per a desesperació de l’empresa propietària, l’Ángeles té contracte indefinit. Per això han intentat pressionar-la amb ofertes que ha rebutjat una rere l’altra. «L’advocat [que li van enviar a negociar] em va arribar a dir que vetllava pels meus interessos», explica. Per convèncer- la li va fer veure els desavantatges de la seva vida al Raval, que el seu fill li agrairia que marxés d’allà. I una última perla: «Fins i tot va arribar a dir-me que el meu gos passejaria millor en un altre barri», explica.
Mohamed Ahaja, de 53 anys, viu al 3r 1a amb la seva dona, Fàtima, i els seus tres fills de 14, 10 i 8 anys. Fa tres anys que està aturat i el mal d’esquena no el deixa moure’s. Els 430 euros de la seva pensió els abdueix el lloguer del pis: 400 euros. Ell i Mari Lupiáñez i el Juan, la seva parella, han perdut el juci per desnonament. La Mari i el Juan viuen al 4t 1a d’una escala estreta i fosca en què es troba a faltar l’ascensor. «Vivíem en una habitació a Gràcia, però ja no tenim edat per compartir pis», afirma la dona. Van arribar a la finca el 2014 perquè era l’únic pis que s’ajustava al seu pressupost. Eren 425 euros al mes. La Mari enumera la llarga tirallonga de despropòsits immobiliaris que ha patit. I s’emociona de pena. «Barcelona sembla una obra de Dickens amb misèries, gent al carrer... Són situacions tercermundistes», insisteix.
L’Ari i les seves tres companyes van ocupar el 3r 2a a l’abril amb l’ajuda dels llogaters. Estudien Medicina, Cine i Musicologia i s’han implicat en la causa veïnal per dos motius: «Pel nostre futur i pel present de molta gent». L’Ari afegeix: «Quan treballem, el nostre sou serà més baix que el lloguer».H SANCHO DE ÁVILA Cecilia Frías, Moreno Navarro, Noguera, Puig, Nebot Prats Rodríguez Cano, González Sala, Cuesta Martínez, Reyes López, Roda,
Ollé,
Martínez Morros Villuendas Espín, Sas Castillo, Rodríguez Guerrero, Abelló Moncusí,