Un problema d’autoritat

Fa temps que el club funciona a cop de comunicat i aquesta vegada la fórmula no ha estat diferent. El vicepresident esportiu va posar veu a una nota sense autocrítica ni repreguntes. El resum de la crisi oberta pel xou de Griezmann va ser que l’Atlètic no es podia ofendre perquè tenia coneixement de l’interès, que millor que el francès no hagi fitxat si no hi estava compromès i que a Piqué i a Umtiti els hauran de posar de cara a la paret.

El toc d’atenció de la directiva als seus jugadors palomiteros reclama una autoritat que fins ara mai ha tingut, i sembla difícil que a hores d’ara això pugui canviar. Perquè l’autoritat no s’aconsegueix amb una targeta amb el teu nom. I tant l’actitud de Griezmann com la dels mateixos jugadors del Barça demostren que Bartomeu i la seva junta no han aconseguit que els prenguin seriosament.

La incorporació d’Abidal com a secretari tècnic, tot i que es va intentar mantenir al marge de l’embolic, té molt a veure amb aquest cas. Perquè la primera funció d’Abidal serà precisament exercir d’enllaç amb la plantilla. Per almenys saber què hi passa a dins. No és casualitat que al segon estiu consecutiu, el vestidor sabés abans que els mateixos directius quina seria la destinació del futbolista. I el més vergonyós, que en els dos casos fos públic.

Que la plantilla se sent un òrgan autònom i plenipotenciari dintre del club no és cap novetat. En tenim uns quants exemples, com quan fa un any i mig els jugadors van decidir unilateralment que no anirien a la gala anual de la FIFA. El que aleshores manava en l’àrea esportiva, Albert Soler, va ser convenientment torejat i el club va haver d’excusar-se davant d’Infantino.

Així doncs, no sembla una mala estratègia posar-los algú que els jugadors sentin que està a la seva altura, encara que per a això potser no calia nomenar-lo secretari tècnic. Això de destacar la seva ascendència en el mercat francès quan s’acaba d’escapar Griezmann seria fins i tot còmic, si el club estigués per a bromes.

☰