Sílvia Munt i les motxilles que carreguem
►La directora presenta el drama de Brian Friel ‘La resposta’ al Grec
Un elenc de luxe, una directora de trajectòria ja sòlida i un dramaturg que és una garantia. Aquesta és la presentació de La resposta, la peça de teatre que el Grec porta al Teatre Goya de la mà de la productora Bitò. La dirigeix Sílvia Munt, els dos últims treballs de la qual (Les noies de Mossbank Road i El preu) han estat reconeguts i aclamats pel públic i la crítica; i la dramatúrgia porta la firma de l’anomenat Txékhov irlandès o Txékhov contemporani: Brian Friel, autor, entre d’altres, de textos tan reeixits com Dansa d’agost i Traduccions. ¿Què es pot dir dels intèrprets? Solvència assegurada: Emma Vilarasau, David Selvas, Carme Fortuny, Ferran Rañé, Àlex Casanovas, Àngels Gonyalons i Eduard Buch.
«Un text que et pot transformar perquè t’ensenya a entendre i a viure, perquè et parla de les coses més profundes i fràgils, d’aquelles veritats que estan amagades als plecs de la màscara diària». Paraula de Munt, que es declara admiradora de l’autor irlandès –quan vaig llegir la peça em va quedar gravada a la pell»– i «obstinada», per això quan Francesc Casadesús li va proposar fer un projecte per al festival ho va tenir clar. No encaixava amb el fil conductor del Grec d’aquest any –l’Àsia–, però això no va ser cap impediment perquè convencés Casadesús. Va comptar amb l’ajuda de Vilarasau, tan entusiasta de la dramatúrgia de Friel com Munt.
«La resposta és la culminació d’un home a qui no s’ha homenatjat prou, Brian Friel. Un home que, amb sinceritat, transparència i lucidesa, descriu les preguntes més importants que ens fem cada dia: qui som, qui voldríem ser, com voldríem que fóssim els altres, com suportem l’existència... les nostres relacions imperfectes, vulnerables, complexes i, fins i tot perverses, perquè l’ésser humà és així», explica Munt. Així, l’acció se situa en una zona rural d’Irlanda en un sol espai temps: una tarda a casa d’un matrimoni, ell escriptor, que espera la visita d’un agent la resposta del qual pot solucionar-li els problemes econòmics. Hi ha més visites: la de la parella amiga, també amb el marit escriptor, que ha triomfat econòmicament i comercialment, i la dels pares.
PASSA LA VIDA A partir d’aquí poques coses més passen, més enllà de la vida. No hi ha una gran trama ni gaire acció. Però sí moltes motxilles vitals per gestionar. «En definitiva són gent com tots nosaltres amb esperances que no es compleixen i il·lusions truncades», segons el parer de Vilarasau. Un drama que no amaga una certa ironia britànica, d’aquelles que fan somriure i alleugen el pes de l’obra: «En molts moments et preguntes de què rius, i rius de la petitesa humana», reflexiona Munt, que afegeix: «Friel estima els seus personatges, i quan hi ha amor hi ha ambició, ironia, surrealisme i hi ha, fins i tot, bogeria». A la cartellera, del 27 de juny al 12 d’agost.
☰