La UE planteja crear camps per a migrants fora de les seves fronteres
Els líders europeus debatran la idea en la cimera de final de mes
La idea de crear camps de refugiats fora de la Unió Europea no és nova però fins ara mai havia passat del camp teòric al pràctic. El president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, ha decidit incloure-la a l’esborrany de conclusions de la cimera europea que tindrà lloc els pròxims 28 i 29 de juny a Brussel·les i que tindrà en la immigració un dels eixos centrals. El text suggereix la creació de «plataformes de desembarcament regionals» per distingir amb rapidesa «entre els immigrants econòmics i aquells que necessiten protecció internacional», segons el text a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.
L’objectiu d’aquesta mesura, que ja va plantejar fa uns anys l’actual primer ministre hongarès Viktor Orbán i fa unes setmanes el seu homòleg danès Lars Loke Rasmus- sen, és doble. D’una banda, «establir un marc més predictible per tractar amb els immigrants que es llancen al mar i són rescatats en operacions de recerca i salvament» i, en segon lloc, «reduir els incentius per embarcar-se en viatges perillosos». La intenció dels líders europeus serà buscar la col·laboració de l’Organització Internacional per a les Migracions (IOM en les sigles en anglès) i de l’Alt Comissariat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) per posar en marxa aquests camps lluny del territori europeu en què es decidiria qui té dret a l’asil, i per tant pot entrar en l’espai de la UE, i qui no.
L’esborrany no esmenta possibles emplaçaments per a aquest tipus de centres però ha ressonat en les últimes setmanes la possibilitat de crear ports segurs a Líbia o Tunísia. La idea ha pres força arran de l’estancament que viu la reforma del reglament de Dublín, que regula el procediment perquè un sol·licitant d’asil presenti la demanda a la UE, de la recent crisi de l’Aquarius i de la batalla interna que han provocat a Alemanya els plans del líder de la CSU, Horst Seehofer, que vol impedir l’entrada en territori germànic de tot refugiat que hagi sol·licitat prèviament asil en un altre país. La posició de Seehofer ha creat una crisi al si de l’Executiu alemany.
MÉS COOPERACIÓ Seehofer ha donat dues setmanes de termini a Merkel per trobar una «solució europea» i el president de la UE ja s’ha llançat a ajudar-la en aquesta tasca. L’esborrany esmenta, per exemple, el compromís dels estats membres a adoptar «totes les mesures legislatives i administratives internes necessàries» per evitar «els moviments secundaris» de sol·licitants d’asil entre els estats membres i més cooperació entre ells per evitar que la integritat del sistema es posi en perill.
El text també posa de manifest que la prioritat de la Unió Europea és tancar amb pany i clau les fronteres exteriors amb un control més gran de les fronteres perquè consideren que és una via que ha aconseguit èxits. «Des del 2015 s’han posat en marxa diverses mesures. Com a resultat el nombre d’immigrants il·legals a la UE ha caigut un 95% des del pic que hi va haver l’octubre del 2015», assenyala l’esborrany que advoca per redoblar els esforços contra els traficants a la Mediterrània central i que operen des de Líbia i per continuar donant suport a Itàlia en aquesta ruta, que és el país que pateix més pressió per l’arribada d’immigrants. El text també esmenta les altres dues rutes del mediterrani, l’oriental i l’occidental, i remarca la importància de continuar col·laborant amb tercers països.
Més enllà de la solidaritat, el Consell crida a reforçar els instruments externs de la UE dins de la negociació del pròxim pressupost europeu per al període 2021-2027, «en particular per millorar la cooperació amb els països de trànsit» dels immigrants. Un altre assumpte de la pròxima cimera europea serà la profunda reforma de l’eurozona.
☰