Movistar reté el títol
El Barça va resistir amb un Sedano bestial, però Lozano va fallar el tir decisiu
Una tanda de penals va decidir la Lliga de futbol sala. Tanta va ser la igualtat entre el Barça i Movistar Inter que els dos equips es van citar fins a l’última instància, al límit (el cinquè partit i la tanda), per obtenir la corona de campió. Se la va quedar el seu actual posseïdor, que va encadenar el cinquè títol consecutiu.
El Barça va resistir de forma heroica, i la seva resistència va tenir caires èpics. Va patir fins a cinc lesionats durant la trobada (Esquerdinha, Leo Santana, Aicardo, Rivillos i Joao), però va poder arribar amb vida fins als penals després de l’1-1 que lluïa al marcador. Movistar va anotar els tres llançaments i Sergio Lozano va fallar el seu que va dictar la sentència.
Era molt demanar, potser massa, que Paco Sedano obrés el mil·lèsim miracle davant l’afusellament final. Va ser el porter el que va sostenir l’equip fins a la sort decisiva, entre el que va parar i el que va acomplexar el rival. Movistar va xutar 78 vegades a la seva porteria (25 el Barça a l’altra) i va llançar 20 córners (2 els blau- grana). Però el nombre de gols va ser el mateix. El de Dyego als 10 minuts de partit no es va equilibrar fins al d’Elisandro al 35. El còmput de faltes va estar igualat (10 a 11), però el repartiment de targetes (1-4) va revelar la influència del factor pista.
CINC LESIONATS El gol de Dyego va tenir sempre tota la pinta de ser insuficient davant el setge local, amb un pavelló atapeït que va ajudar a mantenir la pressió futbolística de l’equip. La baixa de Ricardinho a les files locals no va tenir l’efecte psico- lògic que es podia suposar. Després es va veure que era una mera anècdota davant el rosari de desgràcies que va assolar al quadro barcelonista. La cascada de baixes, a més de la pèrdua de recursos tècnics de cadascun dels quatre jugadors (la de Joao es va produir a falta de segons), va limitar les rotacions d’Andreu Plaza.
Movistar va triplicar els xuts a porteria del Barça, que va passar la segona meitat sense pilota i perseguint els futbolistes blaus. L’inacabable cos de Sedano va anar rebutjant un xut rere l’altre, i on no van arribar les infinites extremitats del porter ja només quedaven els pals. El Barça va suportar fins a la pròrroga encara que va disposar d’un doble penal a falta de 9 segons del primer temps de la fase afegida que Lozano va enviar als núvols. Després va desaprofitar el penal.