Madonna La gran icona del poder de la dona en el pop fa 60 anys
La cantant fa 60 anys amb l’aura intacta d’icona de l’apoderament de la dona El nou llibre ‘Bitch she’s Madonna’ n’analitza l’obra i la capacitat d’influència
El pas del temps sol ser vist com un inconvenient per als ídols musicals, però no sembla el cas de Madonna, que es manté a dalt de tot, prenentse el desafiament al calendari com una més de les seves moltíssimes transgressions. Estrella de llarga trajectòria en un entorn, el pop, associat a la fugacitat, referent de l’alliberament sexual i figura de dona total, tan artista com empresària, inspiradora de l’apoderament femení, Madonna Louise Ciccone afronta des de la talaia el seu imminent 60è aniversari, que celebra dijous que ve, 16 d’agost.
La seva longevitat com a icona pop de masses potser contraria els qui, als 80, la van ventilar com a gadget comercial efímer. Però els seus discos i, sobretot, les seves gires continuen mobilitzant multituds i les successives noves estrelles del ram no deixen de mirar-la amb la cua de l’ull: aquí hi ha Lady Gaga, Katy Perry, Rihanna, Taylor Swift o Miley Cyrus, totes elles admiradores confesses del seu sentit de la reinvenció artística, la seva capacitat d’incidir en la societat a través de la música, el seu do per projectar al gran públic idees avantguardistes i el seu exemple de dona propietària del seu destí. No és poc.
OBJECTE D’ESTUDI UNIVERSITARI De joguina pop a icona cultural de llarg abast, Madonna, com a filla de l’era postmoderna, encoratja l’ús i gaudi de la seva figura des de molts enquadraments, del més banal a l’acadèmic, convidant a desxifrar claus feministes, polítiques, antiracistes o místiques en les seves cançons sense deixar de ballar. Aquí tenim un substanciós nou llibre, Bitch she’s Madonna. La reina del pop en la cultura contemporánea (Ed. Dos Bigotes; el títol al·ludeix a la cançó Bitch I’m Madonna, del seu últim disc, Rebel heart, 2015), un assaig coordinat per Eduardo Viñuela en el qual una desena d’autors vinculats a la Universitat d’Oviedo (músics i musicòlegs, estudiosos de les arts visuals i del feminisme, historiadors i sexòlegs) disseccionen la seva obra teixint un retrat integral del personatge.
Radiografia que comença amb la música: aquí, Igor Paskual, guitarrista i compositor, destaca punts en comú amb David Bowie. Parlem de la seva naturalesa camaleònica i la seva intuïció al convertir en massives estètiques i ritmes de l’underground, així com la naturalitat amb què utilitza músics i productors en rotació per esculpir una obra pròpia.
Traslladant això a l’espectacle en un escenari, en el qual les cançons presenten canvis de forma d’una gira a una altra, s’estableixen blocs temàtics amb coreografies canviants i envolten la música missatges ideològics, cobra forma el que Lara González anomena «marca Madonna», que és «com fer la truita de patates»: barrejant ingredients, la cantant «ha convertit la llibertat sexual, la religiosa i la lluita per la igualtat de gènere en targets mercantils amb els quals guanyar molts diners, sent la música només part del projecte.» Tot això, sense dissimular les seves influències, ja sigui Marlene Dietrich, La naranja mecánica o Abba.
MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA Madonna és l’«empresària suprema», la «superbusiness woman», apunten al seu capítol Mar Álvarez (del grup Pauline en la Playa) i Laura Viñuela. Dona de negocis i sex symbol que als 60 no es resigna i «ho vol tenir tot» i que, amb els seus desafiaments de rol, interpel·la més les mateixes dones que els homes. Ja ho va fer en els seus temps juvenils, en cançons com Papa don’t preach (que apuntava a l’embaràs no desitjat i a l’avortament), i continua fent-ho delectant-se en el desconcert que ocasiona en els seus trànsits constants «de verge a puta, de princeseta a macarra». La material girl «s’ha establert a si mateixa com
un subjecte sexual, no com un objecte sexual», destaquen en la seva lloa d’aquesta Madonna far de la dona no supeditada al desig masculí.
La veu deHoliday, Like a virgin, Material girl, La isla bonita, Music, Hung
up... és molt més que una cantant i compositora. I ara, en temps d’apoderament no només en clau feminista sinó d’antiracisme o de causa LGTBI, la seva trajectòria revela certs perfils avançats al seu temps.
Tenim la verge que insinua una desencadenada promiscuïtat, la devota que besa un sant negre a Like a
prayer, la divulgadora del preservatiu per combatre la sida, l’estrella
mainstream que mostra escenes d’homosexualitat i lesbianisme al film
En la cama con Madonna, la fan del bondage del llibre Sex... La seva idea d’amor universal, cal dir, no ha sigut compartida pel Vaticà, que va arribar a suspendre un dels seus concerts a Roma. «He sigut excomunica- da tres vegades. Això demostra que es preocupen per mi», va ironitzar fa tres anys en un concert a Filadèlfia, on va dir simpatitzar amb Francesc, «el tipus de Papa amb el qual pots asseure’t a prendre el te».
Madonna arriba així als 60 PROJECTE/ convertida en única supervivent del triumvirat (amb Michael Jackson i Prince, nascuts també el 1958) que va servir per folrar tantes carpetes d’adolescents. La majoria dels seus fans (també els autors de Bitch she’s Madonna) coincideixen que les seves últimes grans obres són Confessions on a dance floor (2005) i Hard candy (2008). En MDNA (2012) i Rebel heart (2015) se la veu una mica a remolc de joves talents que ella procedeix a vampiritzar, de Klas Åhlund a Diplo. Però amb ella, mai se sap.
El juny passat confirmava que estava treballant a l’estudi amb el francès Mirwais, còmplice en l’explosiu Music (2000), i fa només uns dies, en una entrevista del Vogue italià a Lisboa, on viu des de fa uns mesos, va revelar influències del fado en les seves noves cançons. Caldrà sentir-les. Madonna sempre canviant, disfrutant de ser el centre d’atenció i al·lèrgica a la idea de sucumbir al signe dels temps. Una dona amb veu de dona en aquesta arena pop superpoblada per perfils infantiloides, amb fusta per seguir a dalt de tot més enllà dels 60. I les altres, que vagin passant.
☰
«He sigut excomunicada tres vegades.
Això demostra que es preocupen per mi», va ironitzar fa tres anys