David Perpiñán
Ornitòleg
Seguint una iniciativa municipal de Santa Coloma de Gramenet, realitza un documental divulgatiu sobre la vida i els beneficis per a la ciutat de les orenetes i els falciots, insaciables menjadors de mosquits i mosques.
Abans d’anar a Santa Coloma de Gramenet, motiu d’aquest article, val la pena fer una parada a la Xina. Any 1959. Mao Tse-tung, dins del seu projecte Gran Salt Endavant, declara la guerra als pardals. «Són enemics de la revolució», diu literalment. Els acusa de menjarse el gra amb què alimenta el seu poble. Ordena a tot el país que els extermini. Llavors, els xinesos són 660 milions. A Mao no se li discuteix res. Científics dels Estats Units l’avisen. Compte, que els pardals consumeixen més insectes que gra. Ni cas. El resultat van ser tres anys consecutius de fams, culpa en part de diverses plagues de llagostes, Mao recula.
No només posa fi a la seva ordre, sinó que, d’amagatotis, li demana a la Unió Soviètica que li enviï un carregament de 200.000 pardals. Final del viatge en el temps.
Santa Coloma, al que anàvem, vol que les seves orenetes i falciots visquin amb cotó fluix. Sembla que hi ha veïns de la ciutat que de vegades es queixen de la brutícia que poden arribar a ocasionar aquests ocells al voltant dels seus nius. Potser tenen la temptació de portar els desnonaments immobiliaris a aquests minúsculs micropisos. Els beneficis que aporten, no obstant, superen amb escreix els perjudicis, per això l’alcaldessa Núria Parlon ha donat ordres de cuidar al màxim aquest patrimoni natural. Fins i tot estan rodant un documental sobre la matèria. Darrere de la càmera hi ha un ornitòleg, David Perpiñán.
Menjador d’insectes
«Del maig a l’octubre, a la ciutat hi viuen unes 400 parelles d’orenetes de cua blanca», explica l’alcaldessa. Només en l’equipament municipal de la Ciba n’hi ha 45 parelles, una xifra considerable. Poetes de tots els segles s’hi han fixat. Shakespeare, per no citar sempre el gastat Bécquer, deia que l’esperança vola amb ales d’oreneta. Com arriben a Europa a la primavera, solen ser sinònim d’amor i passió. Normal. Només cal veure com beuen. Al vol, fregant l’aigua de l’estany.
Però els rapsodes, com Mao, no solen fixar-se en el crucial, que orenetes i falciots (encara hi ha qui els confon, i els segons tenen la silueta inconfusible d’una falç) tenen una sacada insectívora que empetiteixen les gestes dels concursos de calçots de Valls. Tenir un niu a la finca no és mala cosa. La primera d’aquestes dues espècies, diuen els ornitòlegs, no s’allunya més enllà d’un radi de 500 metres per caçar insectes per als seus pollets, piscolabis de mosquits i mos-
Un cens revela que a la ciutat hi viuen 400 parelles d’orenetes
ques, per exemple. En mengen a centenars.
Els falciots, per la seva part, són uns grans desconeguts. Fins i tot encara per a la ciència. Dormen en l’aire, pirueta que es diu aviat. No se sap encara gaire bé com ho aconsegueixen. Són sorprenents. Estan mal equipats per enlairar-se des d’un terra pla. Les cries, quan estan preparades, deixen el niu. Alcen el vol i a la primera dominen ja els secrets de l’aire.
La qüestió és que d’orenetes i falciots hi ha moltes coses a explicar, i això és en part el que es farà en el projecte posat en marxa per l’Ajuntament de Santa Coloma, sobretot dirigit al públic escolar, tot i que no exclusivament.