Jorge Lorenzo
Piloto de MotoGP
El mallorquí va guanyar a Àustria després de mantenir un seductor duel amb Márquez, que es desenganxa com a líder del Mundial, i va obrir grans expectatives per a la pròxima temporada, en la qual tots dos correran amb Honda.
El món de les carreres sap que el que va veure ahir, al liceu de Spielberg, on 92.955 espectadors es van tornar bojos amb les dues últimes voltes de MotoGP, és un regal del cel que convertirà els pròxims Mundials o més (aquest, ho sento, està ja decidit a favor del millor, de Marc Márquez) en el duel que fa dècades que els motards somien.
El que ahir van fer a la pista Jorge Lorenzo (Ducati) i Marc Márquez (Honda) és un homenatge al Cirque du soleil perquè, com van reconèixer els dos trapezistes, els dos campioníssims (entre tots dos sumen 11 títols, 134 victòries i 162 podis), «no és gens fàcil portar aquestes motos a més de 300 km/h, passar de 300 a 50 en 175 metres, tombar la moto, accelerar, derrapar, llepar l’asfalt, tocar-se ¡sempre passen coses! i sobreviure en aquesta lluita, fent feliços els aficionats».
Aquesta va ser la lectura, sí, ¡creguin-s’ho!, que els campioníssims de Ducati i Honda (no hi ha ningú més: Andrea Dovizioso és massa cerebral per a aquestes guerres, Valentino Rossi no té moto, Cal Crutchlow només vol divertir-se, Dani Pedrosa ja és un expilot i, dels altres, ningú sap qui arribarà al cim) van fer després de protagonitzar una de les carreres de l’any, amb dues últimes voltes en les quals es van passar un munt de vegades, acariciant-se amb els carenats, tocant-se i aconseguint no només redreçar les seves motos sinó aixecar el públic dels seus seients.
Els més grans
¿Volen més números? ¿Volen saber per què ells dos són els més grans, els que dominaran en els pròxims mesos i anys? De les 267 voltes que s’han donat en els 11 grans premis disputats, de Qatar a Àustria, Márquez n’ha liderat 107 i Lorenzo, 97. ¿Saben quantes n’ha liderat el suposat tercer home? Dovizioso ha passat per meta, com a líder, en ¡26 ocasions! I Rossi, en 1. Per això Márquez serà campió i Lorenzo, subcampió.
«Soc molt feliç per quatre motius», va dir el mallorquí al baixar del podi. «He guanyat en un circuit on mai havia guanyat. He vençut amb una Ducati, que sempre és especial. He guanyat Márquez, que és el millor i l’únic que mai es rendeix. I he guanyat amb un avançament per fora que ell no s’esperava». «Soc més feliç que ell», va replicar, entre rialles, Márquez. «En un circuit Ducati, he lluitat, aquesta vegada sí, fins a l’últim revolt i porto cinc grans premis augmentant el meu avantatge amb el segon del Mundial, que continua sent Vale: +23 a Mugello, +27 a Barcelona, +41 a Holanda, +46 a Alemanya, +49 a Brno i +59 aquí».
Cert, al revolt 3 de l’última volta, Lorenzo li va fer a Márquez un per fora inesperat («creia que se’m posaria per dins, però la millor tracció de la meva Ducati em va ajudar a sortir veloç per fora»), però Marc porta mesos en una altra guerra, la de guanyar el seu cinquè títol en sis anys, i li és igual perdre alguna batalleta, ja que porta cinc triomfs aquest any. També més que ningú.
☰