La CIA, a la incineradora
EUA va avisar els Mossos del risc d’atemptat a Barcelona, el Govern ho va negar i va qualificar de muntatge la notícia La policia catalana va ser agafada quan anava a incinerar la nota
L’agent d’intel·ligència dels EUA que va redactar la nota no devia imaginar la tempesta que la seva feina desencadaneria a Catalunya. Es va posar davant del teclat, va escriure i va enviar el text.
El 25 de maig del 2017, els Mossos, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI van rebre el missatge. Era un avís de risc d’atemptat en llocs turístics de Barcelona, amb menció a la Rambla. L’avís no contenia detalls ni identificava fonts, només aquesta referència: «Veracitat desconeguda».
El 26 d’octubre, la nota de la CIA, l’existència de la qual havien negat i renegat el Govern català i la seva policia, apareixia en un carregament de documentació que els Mossos enviaven a una incineradora per a la seva destrucció.
¿Què havia passat durant aquells cinc mesos amb el missatge de l’agent nord-americà? ¿A què treia cap tanta pressa per desfer-se’n?
El 17 d’agost, el terrorisme gihadista havia cobert de sang la Rambla de Barcelona. Unes hores després de l’atemptat, EL PERIÓDICO va inforvan mar els seus lectors que la CIA havia alertat al maig els Mossos del risc d’una acció terrorista a Barcelona. ¿Com disposava el diari d’aquesta informació?
Alarma social
Els últims dies de maig, un alt membre del Govern de Carles Puigdemont havia confiat al rotatiu la seva preocupació pel missatge de la CIA als Mossos. A primers de juny, EL PERIÓDICO va confirmar la informació amb un segon membre de l’Executiu. Aquest va demanar que la notícia quedés embargada per no generar alarma social. El diari va acceptar la condició.
El 17 d’agost, quan el terror va colpejar la ciutat, el compromís adquirit per EL PERIÓDICO amb les seves dues fonts governamentals va vèncer. La informació ja no podia crear alarma social. Desgraciadament, la tragèdia ja havia passat. No hi havia cap raó per no servir la notícia. Era deure del diari servir-la pel seu interès públic.
Els dies posteriors, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el seu conseller d’Interior, Joaquim Forn, i el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, van negar un rere l’altre la informació d’EL PERIÓDICO. El 30 d’agost, el diari va obtenir una còpia de la nota enviada per l’espionatge nord-americà als Mossos i l’endemà va publicar un extracte del document.
El Govern de Puigdemont i el cap de la seva policia es van regirar de forma furibunda. Forn i Trapero van acusar EL PERIÓDICO de difamar i embrutar la policia de la Generalitat i el mateix Govern. En una insòlita roda de premsa convocada d’urgència, en la qual Trapero es va permetre assenyalar amenaçadorament periodistes del diari, tots dos van acabar admetent el que havien anat allà a renegar: que els Mossos havien sigut alertats el 25 de maig. No obstant, encara van refusar que l’espionatge dels EUA fos el remitent de l’avís.
El linxament
L’envestida de Forn i Trapero va obrir el camí d’una campanya de linxament d’EL PERIÓDICO en què van participar amb afany propagandistes i polítics nacionalistes i el seu desmesurat grup digital. Nombroses organitzacions periodístiques nacionals i internacionals van recolzar el diari i van denunciar els atacs a la llibertat d’informació. Hi va haver un silenci eloqüent: el del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
La injuriosa campanya no tenia en realitat relació amb el 17-A, sinó amb la revelació d’una notícia que els nacionalistes (en cap cas el diari) van interpretar que podia qüestionar una peça estructural del projecte independentista, que aquells dies s’acostava al punt àlgid de l’1-O i la DUI.
El 26 d’octubre, la Policia Nacional va interceptar una furgoneta dels Mossos que transportava caixes de documents per incinerar. L’Audiència Nacional va reclamar els papers. Allà va aparèixer la nota dels EUA i un document dels Mossos que postil·lava el missatge que cinc mesos abans havia teclejat un agent nord-americà aliè a la tempesta que desencadenaria.
☰