Els bancs es repleguen de les zones més pobres i deshabitades
Les cooperatives passen de no liderar cap província en nombre d’oficines a encapçalar-ne nou Els hereus de les caixes són els que perden més terreny a causa de les fusions de la crisi
Una de les conseqüències més temudes de la reestructuració bancària de l’última dècada era que les zones més despoblades i amb menys renda es quedessin sense accés directe als serveis bancaris. Tot i que no hi ha estadístiques precises, alguns indicadors apunten que així està passant, almenys en part. Malgrat que no ho reconeixen obertament, els quatre grans bancs tradicionals, i sobretot els set sorgits de les caixes (històricament més vinculades als seus territoris d’origen i amb més vocació d’inclusió financera de la població), s’estan replegant de les regions més pobres i deshabitades.
La prova és que les cooperatives de crèdit (un col·lectiu format bàsicament per desenes de caixes rurals, a més d’algunes entitats professionals com la d’enginyers) són actualment les primeres quant a oficines a nou províncies, quan fa tan sols quatre anys no ho eren en cap. Aquestes entitats ostenten una quota mitjana del 30,8% en aquestes nou regions, cosa sorprenent ja que el col·lectiu de les cooperatives tot just compta amb entorn del 10% de totes les sucursals operatives a Espanya.
DISPERSIÓ POBLACIONAL Des del 2014, Cajamar s’ha convertit en líder a Almeria i Castelló, en substitució de la malaguenya Unicaja i de Bankia, respectivament. Globalcaja, per la seva part, ha desbancat l’asturiana Liberbank a Albacete i Conca, així com Unicaja a Ciudad Real. Així mateix, les caixes rurals de Jaén, Sòria i Zamora han ascendit al primer lloc a les seves respectives regions a costa d’Unicaja, mentre que la de Castella-la Manxa ho ha fet a Toledo avançant Liberbank. A més, diferents cooperatives són les segones amb més oficines a 12 províncies i les terceres en 14.
Aquestes nou regions tenen significatius punts en comú. Totes tret de Sòria compten amb un PIB per càpita inferior a la mitjana espanyola, set d’aquestes (totes excepte Sòria i Castelló) estan entre les 20 més pobres sobre un total de 50 i, d’aquestes, tres figuren entre les 10 amb menys renda. A més, totes tenen una dispersió de la població superior a la mitjana (entre 8,63 i 86,72 habitants per quilòmetre quadrat, davant el 92,04 del conjunt del país), així com un percentatge de població rural superior a la mitjana (entre el 22,1% i el 55,5%, davant el 20,3% espanyol).
És més, si es pren la província més pobra per càpita, Badajoz, es comprova que l’entitat líder prové d’una caixa (Ibercaja), la segona és un petit banc regional (Banca Pueyo), la tercera i la cinquena són cooperatives i només la quarta és un dels cinc grans bancs (Santander). A més, a les 10 regions més pobres, almenys una cooperativa figura entre les cinc entitats amb més sucursals en totes tret d’Alacant. REGIONS RIQUES Al contrari, a cinc de les 10 províncies amb més PIB per habitant (les catalanes i Madrid) no hi ha cap cooperativa entre les cinc primeres i en les altres cinc (les basques, Navarra i Burgos) només figura una en aquests llocs de cap. En set d’aquestes regions riques lidera un dels cinc grans bancs (CaixaBank en sis i Santander en una) i en les tres restants, el banc sorgit de la caixa de la comunitat (Kutxabank a les tres províncies basques).
La situació és fruit del procés de fusions experimentat en l’última dècada, en la que s’ha passat de 53 entitats considerades significatives a 12 (totes bancs i bancs de caixes supervisats pel Banc Central Europeu, excepte el Banc de Crèdit Social Cooperatiu, una aliança de 19 caixes rurals liderades per Cajamar). El solapament de xarxes, l’excessiu creixement dels anys de la bombolla i la necessitat de reduir costos per combatre la caiguda d’ingressos pels baixos tipus d’interès han motivat que el nombre d’oficines caigués a 27.228 al març, el 4,6% (1.325) menys que un any abans, el 41% (18.993) per sota del màxim assolit el 2008, i el nivell més baix des del setembre del 1981.
La part del lleó d’aquest ajustament l’han realitzat les entitats que han protagonitzat més unions, és a dir, els bancs i les caixes. Les cooperatives han cobert part dels buits que han deixat en algunes regions, si bé estan immerses en un procés de concentració que encara cal veure si tindrà un impacte similar en l’accés a la banca.