Tres premis Nobel surten en defensa del centre tarragoní
«És clarament un centre de primer nivell en química», afirma el guanyador del 2016 «Els seus treballs són avantguardistes i creatius», afegeix el guardonat el 1987
La falta de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) entre els centres d’investigació d’excel·lència del programa Severo Ochoa ha sorprès molta gent. Una decisió que xoca encara més si es té en compte que l’institut compta amb una «història d’èxit poc comuna», com explica Jean-Pierre Sauvage, investigador de l’Institut de Science et Ingénierie Supramoléculaires d’Estrasburg (ISIS) i guanyador del premi Nobel de química el 2016.
Segons explica Sauvage, autoritat científica internacional en el camp de la química, en els últims 15 anys l’Institut Català d’Investigació Química «s’ha convertit clarament en un centre d’investigació de primer nivell en química, no només a escala europea, sinó també mundial».
Aquesta característica és, segons l’opinió de Sauvage, un dels motius principals que han contribuït a consolidar l’ICIQ com «un model d’èxit que ha aconseguit atreure i retenir investigadors extraordinaris que l’han portat als més alts nivells d’excel·lència a escala internacional», destaca l’investigador francès.
FOCUS DE TALENT En aquesta mateixa línia se situa Robert H. Grubbs, professor en el California Institute of Technology (Caltech) i també posseïdor d’un Premi Nobel de Química, en el seu cas, l’any 2005. «L’ICIQ està desenvolupant la pròxima generació de químics», afirma Grubbs.
Un mèrit que, segons l’opinió d’aquest nord-americà, es veu incrementat pel context de la institució: «Espanya ha sigut un dels països principals en l’àrea de química organometàl·lica. Els estudiants formats allà han tingut una gran demanda a tot el món com a investigadors postdoctorals».
Jean-Marie Lehn, director del Laboratory of Supramolecular Chemistry d’Estrasburg (ISIS) i premi Nobel de química el 1987, afegeix: «L’ICIQ té una estructura original i un mode d’operació eficient en el qual es crea un ambient excel·lent que afavoreix tant la creativitat com l’originalitat».
Unes característiques que, segons l’opinió de Lehn, es reflecteix en «les línies d’investigació que es troben en l’avantguarda de la química actual i obren camins cap al futur». L’investigador conclou: «El centre és una institució molt atractiva, com ho demostra la seva capacitat de reunir investigadors d’alt calibre.»
INVESTIGACIÓ D’AVANTGUARDA Per a Stephen L. Buchwald, professor de química en el MIT, guanyador del premi BBVA Fronteres del Coneixement i president del Comitè Científic Extern de l’ICIQ: «L’institut és un centre d’investigació increïblement emocionant i inventiu que realitza treballs d’avantguarda». Un èxit que, segons apunta Buchwald, es pot veure reflectit tant en «els articles científics d’alt impacte» així com en «les moltes invitacions als líders de grup per presentar les seves investigacions a tot el món».
D’altra banda, Buchwald afegeix: «És impressionant la quantitat de premis significatius que els investigadors principals d’aquesta institució han rebut en el transcurs dels últims anys. És per això que en l’àrea de catàlisi, química verda i energia, l’ICIQ es troba entre els centres d’investigació més importants d’Europa».
En conclusió, per a Jean-Pierre Sauvage l’èxit de l’ICIQ es deu al seu enfocament per preservar «la independència i la creativitat dels investigadors principals». Tot això, segons l’investigador, es plasma en la construcció d’«un sòlid equip d’investigadors experimentals i teòrics excepcionals, el resultat dels treballs del qual ha sigut excel·lent en tots els sentits». En aquesta mateixa línia, el químic conclou: «En termes d’organització i filosofia, l’ICIQ és semblant al meu institut, l’ISIS, el qual ja té tres premis Nobel».
☰