Messi compleix 33 anys
El flamant capità recull per primer cop el trofeu, amb el qual supera els títols d’Iniesta, després d’exhibir un inacabable catàleg de passades
La falta era nova. Sí, era realment nova. Sembla mentida que hi hagi una cosa nova en aquest catàleg infinit de recursos tècnics que posseeix Leo Messi. Un catàleg de milers i milers de pàgines. I a Tànger, al nord de l’Àfrica, va inventar un llançament diferent perquè Vaclik no sabia el que li passaria. Segur que Pablo Machín, el nou tècnic del Sevilla, havia alliçonat l’exporter del Basilea. Però ni ell ni l’extècnic del Girona havien vist una falta així.
Així va començar tot. Messi, amb una poblada barba, va ajustar la seva cama esquerra com si estigués en plena competició. Ningú diria que acaba d’arribar de vacances. Però literalment. Una setmana d’entrenaments i a Tànger, sense jugar abans ni un sol minut. Va plantar amb efecte la pilota en la frontal de l’àrea, tramant sigil·losament un secret no detectat pel Sevilla. Va necessitar, això sí, un cop de sort, perquè aquest meravellós llançament, escopit fins a en dues ocasions pel pal esquerre, va castigar el cos de Vaclik.
Tortura per als porters
Res va semblar casual. Potser només que la pilota colpegés en la fusta i després en el cos del nou porter sevillista. Però tota la resta estava planejada. ¿Tot? Doncs sí. La pilota va viatjar pel buit que van deixar Piqué i Arthur, que ocupaven la barrera juntament amb els jugadors de l’equip andalús. La precisió i el verí del xut portaven el segell d’origen messiànic. Anava a fer mal allà on els porters pateixen tant que veuen volar la pilota com un objecte de tortura.
Torturat va quedar Vaclik i el Sevilla perquè Messi, de nou ell, els deixava nus. Abans i després, Leo va deixar una altra exhibició de passades. Deixant sols, almenys una vegada, els seus companys d’atac. I Jordi Alba, per descomptat. Després ja no és assumpte seu. Si tot depengués del 10, la vida seria molt més senzilla per a tothom. Va deixar sol Suárez amb una monumental passada, però va errar. Tan monumental era que el nou no es va adonar que la pilota podia passar per aquesta escletxa que va descobrir Messi. Va deixar sol Leo a Dembélé, però també va fallar.
Va començar enganxat a la dreta, però, en realitat, va actuar de totcampista, convertit en el far de la creació del joc blaugrana. Res nou al Barça des de fa més d’una dècada. Va tardar a penes uns minuts a desenganxar-se de la calç per iniciar el seu
L’argentí va arribar a Tànger sense haver jugat abans ni un sol minut en la pretemporada
capítol de passades (mai vistos) a tots els seus companys. Volia guanyar la Supercopa i no li va agradar gens la badada defensiva en el gol de Sarabia.
La història de sempre
A partir d’aquí, tot va canviar. A cada passada, i van ser moltes, arribaven esdeveniments diferents de Messi. Per començar, va esquinçar aquesta estructura defensiva dissenyada per Machín. Curiosament, no va ordenar l’extècnic del Girona un marcatge individual com el que va plantejar amb Maffeo a Montilivi la passada temporada. A la seva manera, va connectar els seus companys perquè entenguessin que havien de reaccionar després d’un mal inici. Passen els mesos, inicia Valverde el seu segon i (de moment) últim any de contracte (ningú li ha ofert renovar, que se sàpiga) i la vida culer continua igual.
Igual perquè Messi va aixecar el seu primer trofeu com a primer capità del Barça. Suma ja 33 títols, una cosa que ningú ha aconseguit en la història del club, i deixa per darrere ja Iniesta, que va disfrutar des del Japó de la victòria dels seus excompanys. Para Ter Stegen i mana Messi. Tan simple com sempre.
Leo va trencar la carcassa defensiva de Machín, que no va ordenar un marcatge individual