Les polítiques de Salvini obren un cisma amb l’Església
La cúpula catòlica, decidida a actuar davant de la xenofòbia del ministre de l’Interior italià «No permetrem un clima de menyspreu i ràbia», avisa la Conferència Episcopal
El setmanari catòlic italià
Familia Cristiana publicava fa uns dies una portada en la qual un Matteo Salvini de mirada severa apareixia al costat d’una difuminada figura humana amb vestidures talars. I a sota, el següent títol, en caràcters majúsculs: Vade retro, Salvini, la coneguda citació bíblica dedicada a Satanàs. «L’Església reacciona als tons agressius del ministre de l’Interior. Res a veure amb una cosa personal o ideològica. Es tracta de l’Evangeli», continuava la revista, al criticar la política de demonització de la immigració del líder del xenòfob partit la Lliga. La manca de tacte diplomàtic del setmanari catòlic –un dels més llegits a les parròquies i centres catòlics italians i que s’edita a Roma, d’on el Papa és el bisbe titular– deixava així poc marge a un altre tipus d’interpretacions sobre el sentir d’una Església que ha decidit no quedar-se impassible des que el nou Govern va emprendre les seves polítiques de rebuig de la immigració. Una cosa que al seu torn ha evidenciat l’espinosa relació que s’està instaurant entre l’Església i Salvini, vicepresident i un catòlic declarat que ha arribat a fer promeses electorals jurant sobre la Bíblia.
El cas de Familia Cristiana no és, en realitat, un episodi aïllat. Un altre ha sigut el cas del diari Avvenire, editat pels bisbes italians, que el passat 17 de juliol va publicar una crua fotografia de l’inerme cos d’un esquelètic nen, ofegat al Mediterrani central, a les mans d’un cooperant d’una oenagé, i envoltat pels cadàvers d’altres immigrants morts. «Enfonsats però no salvats», es llegia al costat de la imatge, amb referència a la decisió del Govern italià de tancar els ports italians a les oenagés que rescaten persones al mar. «¡Vergonya!», tornava a escriure aquesta setmana
Avvenire, al reprovar la (inusual) onadad’atacs racistes que s’estan produint al país transalpí durant les últimes setmanes, malgrat que Salvini nega la seva existència.
Una actitud de crítica oberta contra el Govern italià que també ha tingut eco en una carta, publicada el 23 de juliol per 93 intel·lectuals, sacerdots i laics catòlics italians, en què s’alertava sobre «una cultura d’odi i rebuig contra els estrangers que està creixent, també promoguda per representants de les institucions». En el text es llegia que «no falten tampoc la mala utilització de símbols religiosos com la creu», mentre es demanava «accions concretes (...) per reafirmar la dignitat dels immigrants».
NOTA OFICIAL / També al juliol, el mateix president de la Conferència Episcopal italiana (CEI), el cardenal Gualtiero Bassetti –nomenat en aquest càrrec l’any passat, sota el papat de Francesc–, fins i tot ho va deixar ben clar amb una nota oficial. «No apartarem la mirada. No podem permetre que les inquietuds i les pors condicionin les nostres decisions [...] i alimentin un clima de menyspreu, ràbia i rebuig», va indicar Bassetti en l’escrit. «Ens preocupa molt les mostres d’intolerància entre els catòlics italians», explicava recentment a aquesta periodista un alt prelat vaticà.
Si bé mai abans fins ara s’havia assolit aquest nivell de tensió, la realitat és que l’enfrontament entre Salvini i el Pontífex es remunta a anys enrere, quan la Lliga encara no era una formació marcadament sobiranista com avui i no renegava de les aspiracions de secessió del nord d’Itàlia dels inicis. Han quedat en les cròniques les instantànies de Salvini exhibint-se el 2016 en una reunió a la ciutat de Pontida amb una camisola que resava El meu Papa és Benet XVI. Una inequívoca incli- nació pel conservador predecessor de Francesc que el febrer d’aquell any havia dimitit com a cap màxim de l’Església catòlica. De res va servir que recentment Salvini proposés una llei que fa obligatòria la introduccióde crucifixos alsedificis públics del país. L’Església italiana es va pronunciar en contra, i Antonio Spadaro, jesuïta i amic personal de Francesc, va reprovar l’ús del crucifix «com un ninot qualsevol». «La creu és un senyal de
protesta contra el pecat, la violència, la injustícia i la mort», va agregar llavors Spadaro. L’acritud entre l’ala progressista de l’Església i Salvini «no sorprèn», en paraules del vaticanista Francesco Gnagni. No obstant, Salvini també ha tingut aliats a l’Església, en particular entre el sector que fueteja la línia reformista de Francesc. «L’Església em demana que segueixi endavant», deia el líder de la Lliga el passat 16 de juliol. Així es pronunciava un dia després de coincidir en un acte públic amb el cardenal nordamericà Raymond Burke, declarat opositor de Francesc i de les seves obertures doctrinals. Tant que el 2016 Burke i uns altres tres cardenals tradicionalistes van arribar a firmar una carta en la qual van criticar el Papa per un document que va fer públic sobre la família, i el van acusar de sembrar desorientació i confusió sobre assumptes morals.