Auge i declivi de l’Estat Islàmic
L’imam de Ripoll va deixar escrit del seu puny i lletra que es considerava un soldat de l’Estat Islàmic (EI), organització que a l’estiu del 2014 va proclamar un pseudocalifat gihadista a la zona fronterera de l’Iraq i Síria. Quatre anys més tard, poc o res queda d’aquest experiment totalitari que es va imposar per la força de les armes a sis milions de persones. Tot i que no hagi sigut derrotat per complet, l’EI passa les seves hores més baixes, ja que els seus escassos efectius s’han vist obligats a buscar refugi en zones desèrtiques davant de l’ofensiva que ha delmat les seves files. Mosul i Raqqa, els seus dos principals bastions que van governar amb mà de ferro i on van imposar la seva distorsionada versió de la xaria, han sigut alliberats per les forces locals, tot i que el preu a pagar hagi sigut massa elevat, ja que han quedat reduïdes a runa pels bombardejos aeris de la coalició internacional liderada pels EUA.
Si alguna cosa ha quedat meridianament clara en tot aquest temps és que l’estratègia de «colpejar l’enemic llunyà», com l’argot gihadista denomina els atemptats contra les potències occidentals, ha reportat molts més perjudicis que beneficis. Davant la formació d’una gran coalició per combatre’l i les creixents traves per assolir els seus dominis, el seu portaveu Abu
Muhammad al-Adnani va recomanar als seus acòlits que llancessin atacs terroristes als països occidentals assenyalant: «Si els infidels t’han tancat les portes a la hichra [emigració], llavors obre la porta de
L’estratègia de «colpejar l’enemic llunyà» ha reportat a l’EI molts perjudicis
L’amenaça més gran és la dels gihadistes amb experiència de tornada als seus països d’origen
la gihad en la seva atemorint-los i terroritzant-los fins que cada veí temi el seu altre veí». Els atemptats de París, Brussel·les, Londres o Barcelona s’inscriuen precisament en aquesta lògica, malgrat que els efectes que van tenir disten molt dels desitjats pels terroristes, ja que en lloc d’obligar els països europeus a replantejar les seves polítiques els va convèncer de la necessitat de reforçar la seva campanya per derrotar l’Estat Islàmic, convertit en una amenaça global i no només local.
Lluny ha quedat l’època daurada del grup, quan es guiava per la màxima «quedar-se i expandir-se». Després de derrota rere derrota, l’EI sembla apostar ara per tornar als seus orígens perpetrant atemptats massius contra objectius civils als territoris on encara compta amb presència, tot això amb la intenció de llançar el missatge que continua conservant intacta la seva capacitat ofensiva. La principal demostració de força seria tornar a «colpejar l’enemic llunyà» i atemptar en territori europeu, on encara compta amb centenars de seguidors disposats
a sacrificar-se per la causa i convertir-se en màrtirs. L’amenaça més gran la representen els gihadistes amb experiència de combat que podrien retornar als seus països d’origen una vegada constatada la derrota de l’Estat Islàmic. Un perill no menor són els denominats «terroristes per imitació», que disposen d’escassa formació militar, però la supleixen amb la seva voluntat de segar la vida d’infidels per qualsevol mitjà a la seva disposició, tal com va passar en els atemptats del 17 d’agost passat.