Montón dimiteix perles irregularitats amb el seu màster
►Sánchez cedeix a la pressió del PSOE i substitueix la ministra de Sanitat per María Luisa Carcedo
El suport de Pedro Sánchez va durar quatre hores. A les cinc de la tarda d’aquest dimarts, el president del Govern va recolzar la continuïtat en el Ministeri de Sanitat de Carmen Montón, que el 2011, mentre era diputada al Congrés, va obtenir un màster de la Universitat Rei Joan Carles ple d’irregularitats: va pagar la matrícula fora de termini, va començar el curs quatre mesos tard, amb prou feines va assistir a les classes malgrat que el màster era presencial, les seves notes van ser manipulades mesos després i el seu treball final estava ple de plagis. «Està fent una gran feina i ho continua fent», va dir el líder socialista al Senat. No va ser un suport gaire contundent, però va provocar el malestar entre importants dirigents del PSOE, on la sensació que Montón només podia dimitir era majoritària. A les nou, la ministra va anunciar que deixava de ser-ho.
Montón va ser breu. Primer, va repassar els «èxits» en aquests 100 dies de Govern: la tornada a la universalitat de la sanitat, l’inici del final del copagament farmacèutic i els progressos en dependència. Després va insistir que no havia comès «cap irregularitat» i va presentar la seva sortida com una decisió personal, presa per no esquitxar Sánchez. «Estic orgullosa perquè el president hagi comptat amb mi. Els espanyols tenen un magnífic president. I perquè aquesta situació no influeixi, li he comunicat la meva dimissió», va dir. La seva substituta serà María Luisa Carcedo, fins ara alta comissionada per a la lluita contra la pobresa infantil i dirigent lleial a Sánchez.
En l’Executiu i el PSOE s’assistia amb profunda incomoditat a aquest cas, similar als de Cristina Cifuentes i Pablo Casado. Els avantatges de mantenir Montón en el seu lloc eren escassos, a ulls de les fonts consultades, sobretot després que
publiqués que les seves qualificacions havien sigut alterades i que La Sexta, a última hora de la tarda, informés que 19 de les 52 pàgines del seu treball de final de màster contenien plagis. Aquesta revelació va ser fonamental per a la seva caiguda.
«És vergonyós. Ha de dimitir», va explicar a primera hora un membre de l’executiva socialista. «Hauria d’anar-se’n només pel llistó ètic que tenim en el partit», va assenyalar un altre dirigent. La pressió era enorme. Un exemple: diversos diputats expliquen que Montón forma part d’almenys un grup de whatsapp, integrat per parlamentaris, on també es demanava la seva dimissió.
Sánchez va trigar a recolzar-la públicament. Dilluns, quan va transcendir la notícia, fonts de la Moncloa van elogiar les explicacions de Montón per ser «clares i transparents». No n’hi va haver més. La reacció tèbia va ser semblant a la que en el seu dia es va dur a terme amb Màxim Huerta, el fugaç ministre de Cultura, dimitit pels seus antics problemes amb Hisenda.
Però Montón no és Huerta. No és una nouvinguda a l’equip de Sánchez. Hi és des del 2014. Dos anys més tard, Montón va resistir davant els crítics amb el secretari general. A diferència d’altres dirigents, no va abandonar la seva executiva. El president, segons expliquen en el PSOE, té aquest gest molt present. Així que va decidir sortir en defensa de la ja exministra, intentant sense èxit silenciar el debat. «Montón està fent el que se li va demanar: revertir les retallades, recuperar i avançar en drets. Està fent una gran feina i ho continua fent», va dir el president. Si ho va continuar fent, va ser només durant quatre hores més.
COP A CASADO Montón va cursar el seu màster a la Universitat Rei Joan Carles, molt desprestigiada arran dels casos de Cifuentes i Casado. El curs de la ministra era en Estudis Interdisciplinaris de Gènere i estava organitzat per l’Institut de Dret Públic d’aquesta universitat, el mateix del qual depenien els màsters de l’expresidenta de Madrid i l’actual líder del PP. L’organisme, clausurat arran dels escàndols acadèmics, està sent investigat pelstribunals.
«El PP i el PSOE no són el mateix, però això fa que la identificació guanyi pes», van explicar fonts del partit socialista. Si Sánchez forcés la marxa de Montón, van assenyalar abans de la dimissió, deixaria Casado, el cas del qual està sent estudiat pel Tribunal Suprem, en molt mal lloc. Al mantenir la ministra, segons aquesta versió, el president també insuflava oxigen al líder del PP. «Defensem la ministra amb escàs entusiasme. Però continuem esperant», va explicar un dirigent després de sentir el suport de Sánchez. L’espera va durar poc. La sensació, quan Montón va anunciar que marxava, va ser d’«alleujament».