Les altres Diades
Els partits constitucionalistes es desmarquen del discurs i l’escenificació d’una celebració dissenyada pels independentistes
La presentació dels actes institucionals de la Diada ja va augurar que el constitucionalisme s’apressaria a desmarcar-se. Primer, pel discurs, un missatge abocat en la llibertat dels polítics independentistes empresonats i la tornada dels exiliats. Segon, per les formes. I és que la Mesa del Parlament no va discutir aquest any quin seria el format de la celebració.
La novetat en aquesta Diada va ser la plantada dels socialistes. Es van esborrar per primera vegada de la cita. I és que Ciutadans mai han arribat a fotografiar-se aquest dia al costat de les màximes institucions catalanes, i el PP va començar a faltar uns anys abans de l’inici del procés. Van corejar a l’uníson que aquest dia ha sigut «segrestat» i doblegat a l’independentisme. I van optar per celebrar-lo cadascú pel seu costat. El partit taronja va voler encapçalar el bloc amb un acte propi a la plaça del Rei de Barcelona. Es van esforçar a posar sobre la taula que van ser la força més votada a Catalunya i que haurien de regnar des de Palau però, segons al·leguen, la llei electoral els impedeix forjar la majoria necessària. Albert Rivera i Inés Arrimadas van liderar el míting, decorat amb un cor de tres banderes (la senyera, l’espanyola i l’europea) sostingut a l’aire per alguns militants, al costat del lema L’amor és més fort que l’odi. Es van obstinar a reivindicar-se com «la veu dels catalans que no van sortir al carrer» i van prometre que, en cas d’arribar al capdavant del Govern i de la Generalitat, «recuperarien» aquest dia. Una victòria que van vaticinar que «està al caure».
Quim Torra i Pedro Sánchez van tornar a ser el seu blanc. Al president català li van retreure que «exclogui», «menyspreï» i «ignori» «més de la meitat de la població». I al líder
Miquel Iceta
LÍDER DEL PSC
«S’ha de recuperar l’esperit unitari d’un dia que és de tots, i sobretot hem de fer-lo de tots»