Nova mostra de força
Un any més, i ja en van set de consecutius, l’independentisme va protagonitzar una espectacular demostració de força política amb la manifestació de l’Onze de Setembre. Sense entrar en guerres de xifres, és una obvietat que centenars de milers de persones van omplir d’un extrem a l’altre l’avinguda de la Diagonal de Barcelona demanant la llibertat dels presos i la independència de Catalunya en un ambient reivindicatiu i cívic, una altra prova que l’independentisme manté intacta la seva capacitat de mobilització després d’un any en què tot va canviar a Catalunya.
La Diada d’aquest any ha estat molt condicionada per la reivindicació de llibertat dels polítics presos i d’aquells que van fugir de la justícia espanyola i es van instal·lar a Europa. La força emotiva que té la discutida i discutible presó preventiva de part de l’anterior Govern de la Generalitat exerceix de galvanitzador de l’independentisme i mobilitza també una part de la societat catalana no independentista, però que no combrega amb el procés judicial. La força de la solidaritat amb els presos sovint encavalca el debat intern del mateix independentisme, sense estratègia clara després que els fets de la tardor passada certifiquessin que la via unilateral és un camí estèril, divisiu i lesiu. Però no ens podem enganyar: la manifestació de la Diada no va ser només un crit per la llibertat dels presos. Va ser abans que res una mobilització per la independència de
L’independentisme manté intacta la seva capacitat de mobilització després d’un any en què tot va canviar a Catalunya
Catalunya, un missatge de les associacions sobiranistes als partits en vigílies d’una altra tardor molt calenta. La república promesa en les altres diades no s’ha materialitzat i, més enllà de la retòrica, la declaració d’independència el 27 d’octubre passat seria paper mullat si no fos perquè les seves conseqüències penals ja estan sent molt oneroses. En un moment en què l’independentisme busca una nova estratègia, la manifestació va enviar un missatge de fermesa en l’ideari independentista pur.
Lluny queden els dies en què la Diada era la festa de tots els catalans. Com tants altres espais, l’independentisme també s’ha apoderat de la festa de Catalunya. L’innegable èxit de la manifestació d’ahir no hauria d’ocultar que l’independentisme no constitueix una majoria social a Catalunya. Diàleg polític dins de la llei i del marc constitucional i estatutari és l’estret sender que marca la sortida de la crisi.