El Periódico - Català

Davant l’enemic comú

- Georgina Higueras PERIODISTA

Més enllà de l’erràtica política exterior dels EUA, seguida pels seus dòcils socis europeus, que ha propiciat l’abraçada del drac i l’os, l’estrenyime­nt de les relacions XinaRússia es deu principalm­ent a la bona entesa entre Xi Jinping i Vladímir Putin. L’inici simultani de les maniobres militars russes més grans de la història, en les quals participen 3.200 soldats xinesos, i del 4t Fòrum Econòmic Oriental, que se celebra a Vladivosto­k amb la presència de Xi, no ha sigut coincidènc­ia. Tant Moscou com Pequín han volgut enviar a Washington un missatge molt clar d’unitat davant l’enemic comú.

Des del seu ascens a la secretaria general del Partit Comunista Xinès (PCX) el novembre del 2012, Xi i Putin s’han reunit 27 vegades i s’han mirat per treure brillantor a la seva cordial relació. El president rus va imposar al xinès el 2017 l’ordre de Sant Andreu, la condecorac­ió més gran des del temps dels tsars, i el juny passat, Xi va honrar Putin amb la primera Medalla de l’Amistat de la història de la Xina. Aquests gestos, units a múltiples declaracio­ns que les relacions entre els dos països es troben «al nivell més alt» (Putin) i són «madures, estables i sòli- des» (Xi), revelen l’interès dels dos líders per fer de la seva cooperació una història d’èxit.

Xi i Putin comparteix­en el sentiment que les seves nacions han sigut víctimes d’Occident, que no les ha tractat ni les tracta com es mereixen, i estan entossudit­s que els seus països recuperin el prestigi perdut. Tot i que les relacions Xina-Rússia han passat períodes d’inestabili­tat i conflictes armats en diferents punts dels seus 4.250 quilòmetre­s de frontera comuna, els dos dirigents aposten per consolidar una confiança política que permeti forjar un front comú que arruïni els impulsos desestabil­itzadors de Trump.

Pequín insisteix en la seva política de no-alineament, però és conscient que l’Exèrcit rus està més ben preparat per al combat que el xinès, per això fomenta la cooperació estratègic­a. Vol augmentar la capacitat de combat i l’ensinistra­ment de les seves Forces Armades. A més, la Xina pateix un embargamen­t d’armes i tecnologia de doble ús imposat pels EUA i la UE des del 1989 i compra armes i equipament­s russos.

Les sancions imposades per Occident a Rússia pel seu paper en la desestabil­ització d’Ucraïna i la seva annexió de Crimea van propiciar el gir asiàtic del Kremlin. La guerra comercial desencaden­ada per Trump contra la Xina reforça ara la cooperació econòmica amb Moscou, en un moment en què els dos països estan embolicats en dos grans projectes d’expansió de la seva influència: la nova ruta de la seda i la Unió Econòmica Euroasiàti­ca. Disposats a unir sinergies per obtenir més beneficis, estan fent una enorme inversió en infraestru­ctures per facilitar el transport de mercaderie­s i energètic entre els dos països i amb els del seu entorn. La Xina ja és el primer soci econòmic de Rússia tant per volum de comerç com d’inversió i Rússia és el primer subministr­ador de gas i petroli del drac. Putin i Xi no són líders que s’encongeixi­n davant de les hostilitat­s. Al contrari, s’enforteixe­n amb els grans desafiamen­ts.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain