Putin i Xi escenifiquen la coalició contra EUA
La Xina participa en les maniobres russes més grans des dels anys 80 Les sancions de Washington porten Moscou a abraçar Pequín
La Xina i Rússia escenifiquen aquesta setmana amb unes elefantíaques maniobres militars els seus vincles davant el vell ordre occidental i les ventades nord-americanes. La geopolítica i la química entre Vladímir Putin i Xi Jinping acosten dos gegants amb una història turbulenta. Avui envien els laments contra Donald Trump: la cruenta guerra comercial en el cas xinès, les sancions econòmiques en el rus.
Xi va alertar contra les tendències que atempten contra el comerç globalitzat i la política multipolar al Fòrum Econòmic Oriental que se celebra aquests dies a Vladivostok. També va demanar un front comú davant de les «accions econòmiques hostils» en un discurs amb sobrades al·lusions implícites a Washington. Rússia i la Xina, va aclarir, són «bons veïns i socis» que junts «neutralitzaran els reptes i riscos». És el tipus de missatge que posa nervioses les cancelleries que s’han repartit el poder l’últim segle. El fòrum coincideix amb l’inici dels exercicis militars russos més grans des que la Unió Soviètica va saltar a trossos. Uns 300.000 soldats, un miler d’avions, una vuitantena de vaixells i 36.000 blindats, per fer la llista curta, transmetran durant les maniobres d’aquesta setmana que Moscou no s’empetitirà davant del que entén com a bel·ligerància occidental. La Xina hi aportarà 3.200 soldats, 30 avions i 900 tancs, tot just una gota a l’oceà rus, però suficient per mostrar el seu compromís.
Els dos exèrcits ja havien maniobrat junts en aquesta dècada. Va ser sota el paraigua de l’Organització de Cooperació de Seguretat de Xangai i no en un marc interior com l’actual. Tampoc la magnitud ni la sofisticació són comparables. Les maniobres Vostok-2018 busquen perfeccionar la maquinària bèl·lica russa en el marc de les reformes ordenades per Putin. Conflictes com Síria han aguditzat les diferències amb Occident que ja havia estimulat l’annexió de Crimea el 2014. Moscou espera les noves sancions que Washington va anunciar per l’enverinament d’un exespia rus al Regne Unit, de la mateixa manera que Pequín es prepara per a més impostos als seus productes per un valor de 200.000 milions de dòlars. L’antic governador del Banc Central de la Xina, Zhou Xiaochuan, afirmava aquesta setmana que aquests embats aranzelaris provocaran «substancials millores» en les relacions amb Rússia.
El comerç bilateral ha augmentat més del 30% durant els primers sis mesos i podria superar els 100.000 milions de dòlars a l’acabar l’any. La reunió de Xi i Putin facilitarà la firma de tractats en energia, agricultura, tecnologia i infraestructures, va assenyalar la premsa xinesa.
GUERRA FRONTERERA La desconfiança ha abundat entre Moscou i Pequín en la història moderna. Rússia es va annexionar territoris xinesos el 1860 i totes dues es van embrancar en una intensa guerra fronterera el 1969. El subsol pequinès és un formatge de gruyère pels túnels anti-
El president xinès
reclama un front comú contra les «accions econòmiques hostils» i l’unilateralisme
nuclears que Mao va ordenar construir quan la guerra total semblava imminent. Rússia mira amb aprensió ara la creixent influència xinesa en les repúbliques exsoviètiques de l’Àsia Central i l’allau migratòria cap a les vastes i despoblades zones de Sibèria. Però les sancions d’Occident l’empenyen sense remei a l’abraçada xinesa. El 2014 va firmar un històric acord pel qual la Xina li comprarà el seu gas durant 30 anys i el 2015 li va començar a vendre els seus més avançats caces de guerra que prèviament refusava per por del robatori de tecnologia.
Xi i Putin no perden ocasió per escenificar la seva connexió. Putin ha dit de Xi que és l’únic cap d’Estat amb qui ha celebrat el seu aniversari. Aquest l’ha qualificat com el seu «millor i més íntim amic» i l’any passat li va concedir la primera Medalla d’Amistat de la Xina. El diari Global Times sostenia aquesta setmana que les relacions dels dos països estan «en el millor moment de la seva història». Trump en té molta culpa.