L’apologia de l’anorèxia a internet encara surt gratis

El pla de la Generalitat per vetar les webs que la fomenten és al calaix L’única opció és denunciar-les perquè la fiscalia demani mesures cautelars

«No mengis res sense saber les calories que té». «Vomita formant un angle de 90 graus per pressionar l’estómac i que el menjar surti més fàcilment». «Utilitza roba ampla quan estiguis acompanyada perquè no sàpiguen el teu secret, però quan estiguis sola posa’t roba estreta per recordar que et veus molt malament». «Utilitza una banda elàstica a cada mà i cada vegada que vulguis menjar, estira-la; així sabràs que el menjar equival a dolor».

Tots aquests perillosos missatges es troben a la xarxa i qualsevol persona, jove o gran, hi pot accedir fent una cerca ràpida. Són consignes que es troben en fòrums i blogs anomenats pro-ana (proanorèxia) i pro-mia (pro-bulímia), que fan apologia dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), però que en el dia d’avui, a diferència de països com França, encara són legals a Espanya.

La Generalitat va anunciar el juliol del 2017 que estudiaria vies legals per perseguir-los i frenar-los. La idea era modificar dues lleis ja existents: la de salut pública, per als particulars que creïn aquestes pàgines, i el Codi de Consum, per actuar contra les empreses que les allotgen. Les dues modificacions permetrien, segons la Generalitat, actuar des de l’àmbit administratiu amb eficàcia i prendre mesures cautelars quan fos necessari.

EFECTE DISSUASIU En el dia d’avui, l’única opció per perseguir-les és «presentar una denúncia perquè la fiscalia sol·liciti mesures cautelars i el jutge digui que cautelarment es tanqui la web perquè els continguts vulneren la salut pública», explica Rodolfo Tesone, advocat expert en Dret Digital. Amb els canvis proposats per l’Administració catalana, en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), es podria sancionar econòmicament les empreses que allotgen les pàgines web que promouen aquestes conductes, com Blogspot, Facebook, Twitter o Tumblr, sempre que siguin conscients i no actuïn per retirar-les. Les multes anirien dels 10.000 als 100.000 euros, al ser considerades una infracció greu perquè atempten contra la salut, que és un dret bàsic. «Les sancions busquen tenir un efecte dissuasiu», apunta Tesone, que creu que, malgrat que són modificacions «limitades», poden fer «que no quedi impune i que altres iniciatives més globals facin un pas cap endavant».

Si s’aprova, seria una legislació pionera en tot l’Estat, però Tesone assegura que, ni de bon tros, es podria aturar completament aquesta problemàtica. «La modificació es produirà només a Catalunya, però el problema a internet és que és un tauler de joc global. Un dels reptes és com perseguir aquells servidors que es troben en altres països, per exemple». A més, tot i que ara mateix es pot aconseguir tancar aquestes pàgines, la facilitat de crear-ne una de nova fa gairebé impossible controlar-les: «Tots sabem que si t’eliminen una pàgina, n’hi ha prou amb cinc minuts per fer-ne una rèplica amb un perfil fals», afegeix.

Les modificacions són «un paquet de mesures» per pal·liar la situació i per facilitar la persecució a cossos de seguretat i tribunals. «No hi ha una vareta màgica, però tant de bo altres administracions i jurisdiccions se n’encomanin. Si no anem a l’una, no té cap sentit», conclou.

DE MOMENT, AL CALAIX No obstant, cap d’aquestes propostes està aprovada avui. La intenció inicial era que poguessin veure la llum verda al llarg del 2017, però la situació política de la tardor passada ho va paralitzar i, quatre mesos després de la constitució del nou Govern, la iniciativa encara segueix al calaix. La comissió de l’ICAB que estudiava la normativa s’ha dissolt i la nova encara no s’ha reunit per reprendre el treball en el punt en què el va deixar l’anterior. A més, fonts de l’Agència Catalana del Consum han assenyalat a EL PERIÓDICO que, malgrat que no hi ha cap data prevista en l’horitzó, la nova directora, Elisabet Abad, «creu que és un tema molt important i hi continuarà treballant».

La proposta legislativa de la Generalitat atenia la petició de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, que reuneix l’Administració, les associacions i els hospitals. Ara tornen a ser les entitats les que reclamen acabar amb l’apologia que es fa a les xarxes, pel seu elevat factor de risc i perquè la seva existència complica encara més la lluita contra aquestes patologies.

La directora de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Sara Bujalance, exigeix «donar-li l’impuls que necessita». Sense aquest canvi normatiu, diu, «no es pot fer res per controlar i fer justícia contra aquests tipus de continguts». Lamenta que es pot avisar la policia, però sense aquesta «eina legal no serveix per a res».

La urgència de les associacions no respon al seu «caprici», sinó a la realitat amb què es troben cada dia. «Aquestes pàgines dificulten la consciència de la malaltia i fomenten una adoració del trastorn alimentari. Creix l’obsessió i les pacients acaben adoptant conductes que, per si mateixes, no se’ls acudirien», assenyala Reyes Raspall, directora de Setca, un centre on tracten aquests trastorns.

Del 2006 al 2016 aquestes pàgines van incrementar un 470% la seva presència a la xarxa. A més, un estudi fet per la Taula de Prevenció a 294 pacients en tractament revela que el 85,5% feia consultes a internet sobre els TCA, que un 59% va accedir a continguts no saludables en la seva primera cerca i que un 71,3% considerava que els continguts que buscava el perjudicaven.

«Són un factor de risc per a les joves però també un factor de manteniment per a les pacients que ja tenen la malaltia», lamenta Bujalance. Per Raspall també són una porta oberta a conductes de molt risc i una via de «propagació molt ràpida d’aquests mecanismes nocius». La solució, diuen, passa perquè la iniciativa «no quedi oblidada en un calaix».

LA DEMANDA La lluita contra aquestes webs la va començar fa anys Lídia Amella, quan va descobrir que la seva filla Nadia, de llavors 13 anys –ara en té 18–, vomitava. Ella li va preguntar on ho havia après i li va confessar que ho havia buscat a internet. «Vaig entrar a aquestes plataformes i no hi vaig poder ser ni un minut, em vaig desfer», reconeix la mare. Des d’aquell moment, la seva prioritat va ser ajudar la seva filla, però també «parar la bogeria d’aquestes pàgines». Fa quatre anys va posar en marxa una petició a Change.org, ja amb més de 284.000 firmes, per reclamar una legislació que persegueixi aquests continguts i va recollir la seva experiència al llibre Adolescencia herida: comiendo con tu enemiga. «Això no pot seguir», lamenta. La seva lluita, diu, segueix «perquè no hi hagi més nenes consultant aquestes barbaritats i pares que ho desconeixen».

☰

Les pàgines que fan proselitisme de

la malaltia en dificulten la

cura, alerten les associacions de pacients «El problema és que la xarxa és un tauler de joc

global i caldria perseguir

servidors d’altres països», diu un expert