La Roja es torna blanca
Luis Enrique alinea sis jugadors del Madrid, cosa que no passava des del 2002
Amb cara de pomes agres esperaven Luis Enrique en la selecció. Sobretot, els madridistes més recalcitrants. Perquè no només no el consideren un dels seus, sinó perquè és un dels altres. O sigui, del Barça. I si a aquest antecedent s’afegeix que el tècnic ha reivindicat el seu barcelonisme –«no em reconec vestit de blanc», va confessar veient el seu cromo de futbolista –i que substituïa Julen Lopetegui i Fernando Hierro, nou i vell apòstols del madridisme, respectivament– començava a bullir el brou del recel.
La breu obra de Luis Enrique desmunta la bastida de la sospites. Primer pels resultats, que quan es tornin dolents desmuntaran la talaia. Però les decisions el reconcilien amb la que va ser la seva afició entre el 1991 i el 1996.
En la primera convocatòria redactada va inscriure el triple de futbolistes del Madrid que del Barça (sis a dos).
Que la plantilla blaugrana hagi decaigut en presència i qualitat influeix, però són figues d’un altre paner. En l’alineació d’Espanya contra Croàcia hi havia sis blancs i un sol blaugrana (Busquets).
Busquets, sol
La Roja es torna blanca una altra vegada. Com antigament. Com, exactament, el 12 d’octubre del 2002, quan van coincidir sis jugadors del Madrid (Casillas, Salgado, Bravo, Helguera, Guti i Raúl) l’onze titular per última vegada.
Luis Enrique va recuperar aquell vell costum, freqüent en temps remots, ajuntant Carvajal, Nacho, Ramos, Ceballos, Asensio i Isco. ¿Què va haver de sentir Busquets al veure’s sol, després de nou anys, sobre la gespa? Sense Iniesta ni Piqué, retirats per voluntat pròpia, ni Alba, apartat (de moment) per Luis Enrique. Amb l’única proximitat, en la distància, de Sergi Roberto, assegut a la banqueta. «Ni sé ni m’interessa de quin equip són els jugadors, tots són de la selecció espanyola», va dir el tècnic.
Doble homenatge
El caràcter blanc va convidar a evocar els temps, molt menys remots. Per citar un exemple, la final del Mundial de Sud-àfrica (2010), on Espanya es va proclamar campiona amb sis jugadors del Barça (Puyol, Piqué, Xavi, Busquets, Iniesta i Pedro), més David Villa, que havia firmat abans del torneig, i Víctor Valdés de suplent.
Busquets, que no va acabar el partit, només va veure una cara reconeixible al davant: la d’Ivan Rakitic. Un dels fidels de Luis Enrique. L’entrenador que el va fitxar per al Barça i per qui s’hauria llançat «per un pont» si l’hi hagués demanat, com va confessar el gener del 2017. Rakitic i Luis Enrique es van abraçar i el jugador va rebre un doble homenatge (li van regalar la samarreta espanyola i la croata). Doblement inoblidable. Pel partit número 100 i el sis del marcador.
☰
Cita inoblidable de Rakitic: pels 100 partits amb Croàcia i els sis gols encaixats