Un àngel de la humanitat
Lindsey Fitzharris rescata a ‘De matasanos a cirujanos’ l’edificant figura de Joseph Lister, l’home que va introduir els mètodes antisèptics en les operacions i va salvar així infinitat de vides
El cirurgià Robert Liston va fer el 21 de desembre de 1846 a l’hospital University College de Londres la primera intervenció quirúrgica amb anestèsia de la Gran Bretanya. Amb èter. La sala d’operacions estava atapeïda, i no només de professionals i estudiants. El ‘voyeurisme’ mèdic estava a l’ordre del dia, tot i que no tenia tant d’èxit com el d’execucions. Campió dels cirurgians de l’era preanestèsica, Liston era ràpid com un llamp amb el ganivet i la serra (un segon menys de sofriment atroç era un segon menys de sofriment atroç). A més es beneficiava d’una gran força física (mesurava gairebé dos metres), cosa que evitava el destorb esgarrifós i potencialment fatal que el xerrac es quedés travat a un os. Bé, Liston i els seus ajudants van tardar 28 segons a amputar per sobre del genoll la cama dreta de Frederick Churchill i lligar amb nusos mariners la dotzena d’artèries i venes tallades. El pacient seguiria encara uns minuts al setè cel. «¡Hem vençut el dolor!», va proclamar el People’s Journal.
Però no havien vençut l’erisipela, la gangrena, la septicèmia i la pièmia, les quatre principals infeccions postoperatòries, que causaven una taxa de mortalitat extraordinària als hospitals britànics, principalment per a pobres (les persones amb possibles no en trepitjaven un ni a trets). «Un soldat té més possibilitats de sobreviure al camp de Waterloo que un home que entra en un hospital», va dir el cirurgià James Y. Simpson, i això que corria ja el 1869. L’anomenat hospitalisme (les quatre infeccions de l’apocalipsi) era un gran problema especialment al Londres ja industrial, una colossal màquina de trencar, fracturar, esquerdar i cremar cossos, i per tant, d’enviar-los a «cases de la mort».
D’aquest macabre teló de fons va emergir Joseph Lister, un home a qui després de llegir De matasanos a cirujanos (Debate), de Lindsey Fitzharris, venen ganes de començar a aixecar estàtues. Quàquer (cosa que sol ser una bona notícia, malgrat el capità Ahab i Richard Nixon) i fill d’un pioner del microscopi, Lister va assistir com a estudiant de cirurgia a l’esmentada amputació de Liston. Va desenvolupar bona part de la seva carrera a Edimburg, una meca de la cirurgia degut en bona mesura a l’escandalosa hiperactivitat durant anys dels resurreccionistes o lladres de cadàvers per a universitats. Cirurgià brillant, aviat l’hospitalisme es va convertir en la seva obsessió, i quan Louis Pasteur va començar a formular la teoria que les infeccions estan causades per microorganismes, es va abocar en prevenir-les.
Oposició ferotge
El gruix dels carnissers eren de l’escola que celebrava «la vella i bona pesta d’hospital» i creien que les infeccions s’originaven per generació
El llibre ofereix un esgarrifós retrat de la medicina en l’era victoriana
espontània o per l’aire malsà. Els mètodes antisèptics de Lister, científics i basats en l’àcid carbòlic, van ser llargament i ferotgement criticats i ridiculitzats. Fins que l’evidència que se li morien moltíssims menys pacients que als altres no va poder ser ignorada, sobretot quan la reina Victòria es va convertir en un dels seus pacients.
Seduïda la Gran Bretanya, el van seguir el continent europeu i els EUA, on va haver de doblegar una oposició frontal malgrat que la guerra de secessió havia causat 30.000 amputacions d’extremitats només en les tropes de la Unió, amb la consegüent mortalitat tremenda per hospitalisme.
Quantes vides que va salvar Lister. La seva biografia per Fitzharris fon el truculent i l’edificant com en poques ocasions es veu.
☰