Enganys amb molt art
Els films sobre les escriptores Lee Israel i JT Leroy plantegen un etern debat ètic
¿Quanta raó tenia Picasso quan va dir que «un artista copia i un gran artista roba»? ¿Quin respecte mereixen una pintura o un llibre, per elevada que sigui la seva qualitat, si la seva creació mateixa ha implicat usurpacions, enganys i decisions morals qüestionables i fins i tot conductes criminals per part de l’autor? És un debat que ha planat tota la vida sobre el món de l’art, i que promet cobrar força gràcies a dues de les pel·lícules que més faran parlar en els pròxims mesos. Totes dues es presenten aquests dies al Festival de Toronto.
La primera d’elles, Can you ever forgive me?, recrea el cas de Lee Israel. Durant els seus primers anys com a escriptora, Israel havia tingut un cert èxit gràcies a les seves biografies sobre figures com Tallulah Bankhead i Estée Lauder, però el 1991 la seva falta d’olfacte comercial li havia tancat les portes del mercat editorial. També hi havia contribuït el seu alcoholisme. Estava desesperada.
Una nit, mentre perdia el temps davant la seva màquina d’escriure, va descobrir la facilitat amb què podia falsificar cartes firmades per Dorothy Parker, Noel Coward i altres escriptors famosos. No va tardar a comprovar, així mateix, que també podia vendre-les per centenars de dòlars cada una.
Va arribar a vendre més de 400 cartes falses a llibreters i col·leccionistes de tots els EUA. Quan alguns dels seus clients van sospitar de la procedència del material, va decidir canviar de mètode. Fingint estar treballant en un llibre sobre escriptors alcohòlics famosos, va obtenir accés a biblioteques de manuscrits i llibres rars; allà va robar cartes autèntiques de William Faulkner, Kurt Weill, Eugene O’Neill i d’altres. Va reemplaçar els originals per les seves pròpies falsificacions. L’FBI no va trigar a trucar a la seva porta.
Després d’identitats alienes
¿Per què algú amb el talent d’Israel el malgastava imitant altres persones? A la pel·lícula, encarnada per la còmica Melissa McCarthy en el que ja es considera el millor treball de la seva carrera –pocs dubten que serà nominada a l’Oscar gràcies a la pel·lícula–, ella mateixa ofereix una cosa semblant a una explicació: escriure rere identitats alienes la protegia de l’escrutini públic i les crítiques. En tot cas, després de publicar un llibre de memòries sobre les seves aventures criminals i fer-se famosa gràcies a aquest llibre, l’escrutini no va semblar importar-li.
Melissa McCarthy broda el seu paper com a Lee Israel a ‘Can you ever forgive me?’
No és fàcil descriure qui o què era JT Leroy, assumpte central del biopic Jeremiah Terminator LeRoy. Al seu dia, a ulls dels qui el van convertir en fenomen, va ser un adolescent que havia passat la infantesa en estacions de servei per a camioners, acompanyant la seva mare; un jove d’identitat sexual fluida, drogoaddicte i possiblement seropositiu que havia utilitzat un passat d’abusos sexuals, prostitució i drogues per erigir-se en nova veu de la narrativa americana gràcies a la novel·la Sarah i la col·lecció de relats curts El corazón es mentiroso, totes dues publicades el 1999. Celebritats com Winona Ryder, Bono, Gus Van Sant, Lou Reed, Debbie Harry, Nancy Sinatra i Tom Waits es van declarar fans incondicionals d’ell i van posar alegrement amb aquell noi que, pel que sembla a causa de la seva patològica timidesa, sempre apareixia en públic amagat sota una perruca rossa i unes enormes ulleres de sol.
Ell era ella
Va resultar que el noi no era tal. Rere la disfressa hi havia una jove anomenada Savannah Knoop, a la qual interpreta Kristen Stewart a Jeremiah Terminator LeRoy. S’havia ficat a la pell de Leroy a instàncies de la nòvia del seu germà, Laura Albert, que en realitat era la veritable autora de tots els textos atribuïts a Leroy. Aquella identitat falsa no era sinó una extensió natural de tots els seus avatars, tant en les seves recurrents trucades al telèfon de l’esperança com treballant en línies eròtiques.
Aquell engany –l’escàndol literari més gran dels últims temps– continua fent parlar. El film El corazón es mentiroso (2004), basat en els textos firmats per Leroy, ha sortit a la palestra aquests dies al fer-se públic que la seva directora i protagonista, Asia Argento, va mantenir relacions sexuals amb l’actor Jimmy Bennett anys després de rodar-la, quan aquest encara era menor. Ara, Jeremiah Terminator LeRoy recrea aquell rodatge i suggereix que Argento va tenir relacions amb Leroy –sense saber que Leroy era Knoop– per aconseguir els drets d’adaptació dels seus textos.
☰