L’animador de la tele
►Fa 16 anys que meteo vergara mante alt limpetu de la grada en espais com ‘OT’, ‘Tu cara me suena’ o ‘Tú sí que vales’
Si alguna vegada heu assistit de públic a programes com OT, Got talent, Bailando con las estrellas, Tu cara me suena, Tú sí que vales, Allá tú o Atrapa un millón, segur que recordeu Mateo Vergara. La seva energia i desimboltura al plató, tot i que la càmera no s’hagi engegat encara, són difícils d’oblidar. Ell era l’encarregat de mantenir alt l’ímpetu de la grada quan, per exemple, sortien a escena l’Amaia, l’Alfred, l’Aitana o alguns dels seus companys en la nova fornada de triunfitos. «És the very best escalfant la gent», defineix Risto Mejide aquest home que fa 16 anys que és animador del públic en la productora Gestmusic, exercint la que probablement és la professió menys coneguda de la televisió.
«L’animador és un dels motors més importants per fer un programa, i moltes vegades el menys apreciat», resumeix Vergara, que acumula la barbaritat de 51 programes a la seva esquena, curiosament els mateixos que té ell. «Jo m’encarrego que, quan surti el presentador, trobi el públic receptiu, amb ganes, alegre... Perquè se suposa que la tele és animació, diversió i fantasia, tot i que al fer-la no sigui com es veu a casa», explica.
I és difícil mantenir aquesta imatge quan les gravacions s’allarguen vuit, 10 o fins a 12 hores. «Cal greixar la màquina perquè el rodatge no sigui apàtic, sinó tota una festa», comenta.
«La qualitat d’un programa resideix en l’energia que doni el públic», diu aquest home amb recursos
INFINITAT DE RECURSOS Per aconseguir-ho, Vergara té els seus propis recursos. Tant explica un acudit com es posa a parlar amb el públic o engega bulerías. «Sempre dic que em considero un showman», assegura Vergara, que va començar en aquesta professió de la nit al dia, després d’haver treballat com a monitor de nois d’educació especial, fer animació de carrer, estudiar interpretació, provar la publicitat i passar per molts càstings.
«Un dia em va trucar Noemí Galera, la directora de càsting d’OT, perquè al cap de tres hores rodaven en directe la gala d’Eurojúnior a TVE i necessitaven algú que s’ocupés dels 500 nens que tenien al plató amb els seus pares i avis», rememora. I d’allà, un no parar, tot i que sigui una professió de la qual de vegades prescindeixen les productores per encarregar-la al regidor. «De fet, a Espanya, jo només en conec tres més», afirma Vergara.
PÚBLIC AVICIAT I això que no és fàcil gestionar tal quantitat d’espectadors en segons quins espais televisius, i tenint en compte que «la qualitat d’un programa rau en l’energia que doni el públic». «Al final et converteixes en terapeuta, psiquiatre, estilista... Fas de tot. A mi els anys de psicologia de la carrera m’han anat molt bé per tractar amb l’ésser humà, però també l’escola de la vida», reflexiona. Perquè, després de tantes hores de plató, Vergara ha vist de tot. També com ha canviat el tipus de públic. «Abans era més tranquil, però ara molta gent ve perquè el gravin, per fer-se una foto amb el presentador... Han canviat les formes i hi ha públic que ve molt escarmentat», comenta.
Tot i que després rep recompenses que no tenen preu. «Hi havia una senyora que venia sempre a la tele i mai sortia, tot i que ella es vestia amb totes les brillantors possibles. Em va dir que tenia una depressió i que l’ajudàvem molt. Quan la vaig animar a participar més i a prescindir de tants lluentons, la van enfocar i es va sentir eufòrica. ¡El seu metge la va felicitar pel seu canvi d’actitud! Aquest és el premi més gran que em puc emportar», explica un entusiasmat Vergara.
☰