‘Territori Colau’
Per afrontar el problema de seguretat, l’alcaldessa i Buch han d’aparcar les velles estratègies polítiques
Si Manuel Valls encara té dubtes de presentar-se a les properes eleccions municipals de Barcelona, potser se li han esvaït veient per on va el debat polític de la ciutat. La seguretat comença a preocupar els barcelonins. Augmenten els delictes i la sensació de por a barris com la Barceloneta o el Raval. Valls es frega les mans. Aquest és un escenari perfecte per a ell. A França, com a primer ministre, la seva recepta de mà dura i fermesa contra la delinqüència el va portar a les quotes mes altes de popularitat. Es mou bé amb un discurs contundent i populista. Escombrant tot allò que no li agrada. Ara, els mateixos que el critiquen, comuns i sobiranistes, li estan aplanant el terreny.
La sensació d’inseguretat a Barcelona no és un problema estacional, no es només un titular d’estiu. Govern Municipal, veïns i fins i tot els sindicats de la policia catalana coincideixen: falten mossos, la ciutat necessita més efectius. L’únic que no comparteix aquest diagnòstic és el conseller d’Interior. Miquel Buch ja va dir que no a Ada Colau a la junta de seguretat del juny, i l’hi ha tornat a dir ara, després de la reunió de divendres passat per abordar la crisi dels narcopisos. Imagino la cara dels veïns quan van veure que els dos màxims responsables de seguretat no amagaven la falta de sintonia i ni es posaven d’acord per fer una compareixença conjunta davant la premsa. Si els que han de resoldre el problema no consensuen ni la manera d’abordar-lo, la solució queda molt lluny.
Buch li va dir a l’alcaldessa que no pot fer més contra els narcopisos. Com si Barcelona fos només territori Colau i el Govern català no hi tingués cap responsabilitat. Si l’objectiu és posar-li difícil a l’alcaldessa, s’està aconseguint, però l’estratègia és pèssima, sobretot pels ciutadans que pateixen els problemes cada dia.
Com diu la cançó, Barcelona té poder i això, quan es tracta de negociar i demanar més, pot jugar a la contra, tothom pensa que ja en té prou. A ulls de la Generalitat, la capital catalana sempre ha estat sobradament autosuficient i solvent. Tant, que el Govern català ha tingut tendència a escatimar-li recursos. L’estratègia de fer-se la punyeta entre administracions no és nova, sobretot quan els dos dirigents són de partits diferents. El punt més àlgid de la confrontació es va viure amb Pasqual Maragall a l’alcaldia i Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat. Ara aquelles tibantors es repeteixen i les escenifiquen, tot i que d’una forma menys genuïna, l’alcaldessa Colau i Buch.
És evident que des de l’ajuntament no s’ha encertat en la lluita contra els narcopisos i que no sobren mossos a Catalunya. Les retallades pressupostàries han congelat promocions i la prevenció antiterrorista ha hipotecat molts agents, però Barcelona en necessita més. Així que val més aparcar les velles estratègies polítiques del passat. Ara mateix ja hi ha massa qüestions per discrepar, no cal sumar-hi també la seguretat dels carrers de la ciutat.
☰
Barcelona ha comès errors, però necessita més mossos per solucionar la inseguretat ciutadana