El guinyol d’Aznar
Quan tu hi vas, Ell ja hi ha anat i tornat tres vegades. Si tu esgrimeixes una sentència que condemna el seu partit per corrupció, Ell té un paper sobre les corrupteles del teu partit. Si li preguntes per la caixa B del PP, acreditada per l’Audiència Nacional, Ell et respondrà que la sentència no és ferma i t’acusarà de colpista. Si inquireixes pel titular de les sigles «J. M.» que en els papers de Bárcenas figura com a perceptor de sobresous en negre i ordenant de pagaments igualment opacs, Ell et traurà el cas dels ERO andalusos o t’acusarà, o et traurà el d’un exconseller condemnat per contraban, o t’acusarà de rebre finançament de l’Iran i Veneçuela, règims als quals, per cert, en el seu dia va rendir homenatge. No hi donis més voltes. Ell sempre guanya.
La compareixença al Congrés de José María Aznar, escortat pel seu pupil Pablo Casado, va ser de vergonya pròpia i aliena. Pròpia perquè un espera que els polítics se serveixin de les comissions d’investigació per a alguna cosa més que lluir figura davant de les càmeres. I aliena perquè costa concebre que un expresident del Govern comparegui en seu parlamentària com una caricatura de si mateix, com un guinyol arrogant, mentider i irrespectuós amb els representants de la sobirania popular.
La corrupta trama Gürtel va germinar i va fructificar a les entranyes del PP durant la presidència d’Aznar, però Ell ni va saber, ni va veure ni va sentir res. El líder del càrtel, Francisco Correa, va ser convidat al pompós casament de la seva filla a El Escorial, però Ell no li va dedicar ni una mirada. Un exdiputat conservador confessa que el llavors líder del PP va autoritzar un pagament en negre de 24.000 euros a un conseller del Govern navarrès, però a Ell no li consta.
Tuits i telegènia
La supèrbia del personatge i l’afany de protagonisme dels diputats interpel·lants van convertir la sessió en un espectacle televisiu, un Gran Germà on tots busquen el seu minut de glòria. Un missatge gens edificant, ja que certifica l’esterilitat de les comissions parlamentàries d’investigació i confirma que ni la vella política ha entès res, ni la nova aporta més que tuits enginyosos i telegènia.
☰