Merkel aparta el cap de l’espionatge alemany pels seus nexes amb ultres
Maassen va acusar els mitjans de comunicació d’inventar-se les agressions racistes de Chemnitz L’oposició s’indigna perquè ascendirà i serà secretari d’Estat del Ministeri de l’Interior
Punt i seguit per al màxim responsable dels serveis d’intel·ligència interiors alemanys, Hans-Georg Maassen. Després de convertir-se en centre de totes les crítiques pels polèmics comentaris sobre les protestes de Chemnitz, en què va negar les persecucions de neonazis a ciutadans estrangers, el president de l’Oficina Federal de Protecció de la Constitució (BfV) va ser destituït ahir del seu càrrec.
No obstant, Maassen continuarà formant part de l’estructura governamental federal, ja que a partir d’ara ocuparà la Secretaria d’Estat del Ministeri de l’Interior, i quedarà així sota el paraigua del seu principal valedor a l’Executiu, Horst Seehofer. Aquest canvi de butaca ha sigut consensuat per la cancellera alemanya i presidenta de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), Angela Merkel, la presidenta del Partit Socialdemòcrata (SPD), Andrea Nahles i el mateix Seehofer, president de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). El seu substitut encara no ha sigut acordat.
La transferència de Maassen, que de facto suposa una promoció a un rang més alt, va indignar l’oposició, que veu com l’esperat càstig al cap dels serveis secrets es converteix en una recompensa. «Això és inconcebible. Han perdut tot sentit de la decència», va lamentar Katrin Göring-Eckardt, cap parlamentària d’Els Verds.
SOSPITA FOSCA Amb aquesta decisió l’executiu alemany aconsegueix apagar el foc originat la setmana passada pel mateix cap dels serveis secrets, que va assegurar que no hi va haver «caceres» d’immigrants i va acusar els mitjans de fabricar aquesta història. «Hi ha bones raons per pensar que és un cas de desinformació deliberada per distreure l’atenció pública sobre l’assassinat», va explicar en una entrevista a Bild,, el diari més venut del país.
Tot i que posteriorment va haver de retractar-se, les paraules de Maassen i la seva falta de proves van ser vistes com una intromissió política inacceptable per a gran part de l’arc parlamentari alemany. Socialdemòcrates, ecologistes, l’Esquerra i els liberals en van demanar el cap mentre que, segons va explicar el diari Welt, Merkel va fer saber als seus que també era partidària de la desti- tució. Seehofer el va defensar.
Amb un llarg historial controvertit a la seva esquena, l’estirabot de Maassen es va entendre com una mostra de la seva «bona disposició» amb el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), formació amb què ja se l’havia vinculat anteriorment. L’ombra de la sospita va créixer aquest agost quan un llibre escrit per una antiga directiva de les joventuts xenòfobes, Franziska Schreiber, destapava que Maassen havia donat consells a l’exlíder d’AfD, Frauke Petry, perquè esquivés el control de l’agència que va dirigir fins ahir.
El pacte forjat ahir a Berlín pretén evitar conflictes majors en un Govern ja desgastat per les baralles internes. La recol·locació de Maassen a la Secretaria d’Estat del Ministeri de l’Interior, per a la Construcció i la Pàtria –en la qual ja figuren vuit homes més– és una fórmula que permet satisfer parcialment les tres parts. Els socialdemòcrates aconsegueixen tombar el cap de la intel·ligència, els bavaresos el mantenen protegit i Merkel s’assegura la continuïtat del Govern.
Tot i així, la tensió al si del quart Executiu de l’era Merkel és més que evident. Colpejat per la seva segona crisi interna en tot just mig any de Govern, res assegura un cessament real de les hostilitats i friccions entre els socis de la Gran Coalició. L’SPD es nega a conviure amb el to populista i electoralista de la CSU en matèria d’immigració i lamenta que la cancellera, pressionada internament pels bavaresos, no actuï com els agradaria.
Prova d’això són les dures declaracions de l’expresident del Parlament Europeu i exlíder socialdemòcrata Martin Schulz, que no va dubtar ahir a carregar contra la retòrica «vergonyosa i inquietant» de
L’alt càrrec ara destituït havia prestat consells a una exdirigent de la xenòfoba AfD
La controvèrsia
demostra de nou que la ultradreta condiciona l’agenda política d’Alemanya
Seehofer, de qui va vaticinar que «és qüestió de temps que sigui reemplaçat». «Sempre arriba a les conclusions errònies», va explicar Schulz al muniquès
Süddeutsche Zeitung. Paraules com les d’aquest pes pesant del SPD il·lustren un malestar que fa augurar que Merkel no arribarà a final del mandat.
La primera gran crisi de Govern va esclatar a finals de juny quan el ministre de l’Interior va amenaçar Merkel amb un tancament unilateral de les fronteres alemanyes si aquesta no aconseguia acords migratoris amb els seus socis europeus sobre la devolució de refugiats. Amb aquest xantatge obert, Seehofer intentava evitar la fuga de vots de la CSU a la ultradretana AfD que detecten tots els sondejos sobre les eleccions bavareses del proper 14 d’octubre.
Nervis, cares llargues i copes de vi. L’amenaça de Seehofer i el temor d’una fractura que enfonsés el Govern van planar sobre reunions interminables que durant dies es van allargar fins a la matinada. Merkel va aconseguir pac- tes bilaterals amb 16 països de la UE perquè acceptessin la devolució de migrants expulsats per Berlín. Després d’oferir la seva dimissió, els falcons bavaresos el van convèncer per seguir al capdavant del ministeri i l’endemà va acordar amb la CDU obrir centres per a migrants a la frontera i agilitar les deportacions, un pacte a què, després d’aplicar matisos, es va afegir l’SPD.
Aquesta primera crisi va disparar el descontentament ciutadà amb el Govern, va accentuar la tendència a la baixa dels tres socis i va reforçar la posició d’AfD, que va observar com la baralla entre els principals partits del país per la qüestió migratòria els feia la campanya sense haver de desgastar-se. Tancada la crisi al capdavant dels serveis secrets aquestes tres conseqüències continuen vigents. L’Alemanya estable ha canviat el seu rumb des que la ultradreta condiciona i marca els passos de l’agenda política del país.