Primer pas per posar fi als aforaments
El PP i el PSOE recolzen sense nervi una proposta simbòlica de Cs Divisió per la inviolabilitat del Rei i la reforma constitucional
La reforma de la Constitució per limitar els aforaments dels polítics, proposada dilluns per Pedro Sánchez, té un recorregut complicat. No és només que tot canvi a la Carta Magna necessiti el PP, que té majoria absoluta al Senat i no dona mostres de voler recolzar la modificació, ni que Units Podem hagi anunciat que exigirà un referèndum sobre aquesta mesura. El debat d’ahir d’una moció de Ciutadans, similar tot i que amb importants diferències amb la iniciativa llançada pel president del Govern, va mostrar que els grups parlamentaris parteixen de posino cions diferents. Tot i així, la proposta dels liberals va tirar endavant amb el recolzament del PP i el PSOE (253 vots a favor, 87 abstencions i ningú en contra), és a dir, per sobre de les tres cinquenes parts del Congrés exigides per a la reforma no agreujada de la llei fonamental.
Va ser un primer pas molt temptatiu. Els dos partits majoritaris van votar a favor sense entusiasme, per evitar posar-se de perfil davant d’un assumpte tan sensible per a l’opinió pública. Aquesta vegada només es tractava d’una proposta simbòlica que es limita a instar el Govern a eliminar els aforaments i té d’efectes normatius, així que tant el PSOE com el PP van passar per alt que Ciutadans no va acceptar les seves esmenes i van votar-hi a favor. Paradoxalment, Albert Rivera va aprofitar la defensa de la seva moció per llançar dards contra els qui li van donar suport, el PP i el PSOE, a qui va acusar d’haver-se beneficiat d’aquest «privilegi» durant quatre dècades i de no perseguir la corrupció.
Els socialistes la van recolzar desapassionadament, només amb l’alè que demostra que el Congrés pot acollir una majoria suficient per validar el projecte que el Govern vol portar a la Cambra.
«És només una moció. No va enlloc. És veritat que nosaltres no estem per totalment d’acord en el seu enfocament, però l’important és que divendres el Consell de Ministres aprovarà la proposta del Govern», van assenyalar fonts socialistes. Un diputat del PP va exposar una tesi semblant. «Les mocions estan tan devaluades com els bolívars veneçolans. ¿Per què hi hauríem hagut de votar en contra? ¿Perquè Ciutadans digui després que no estem a favor d’eliminar els aforaments?», es va preguntar.
ELS DELICTES Els aforaments impedeixen que els parlamentaris, tant estatals com autonòmics, puguin ser processats sense consentiment de la Cambra, cosa que es coneix com a suplicatori, i que en aquest cas siguin jutjats per tribunals de rang superior. La iniciativa de Cs insta el Govern a reformar la Constitució «en el termini de tres mesos» per suprimir els aforaments de diputats, senadors i membres de l’Executiu en tota mena de delictes. També proposa acabar amb aquest privilegi en el cas dels diputats autonòmics, i emplaçar les cambres de les comunitats a canviar els seus estatuts d’autonomia.
Les diferències amb la proposta de Sánchez són bàsicament tres.
El PNB i Podem volen el final de
la inviolabilitat del Monarca,
una cosa descartada per l’oposició del PP, el PSOE i Cs
Una de temporal, ja que el president va anunciar el seu desig de tenir llest el canvi constitucional «en 60 dies». Una altra, també d’escassa rellevància, sobre la capacitat del Congrés per ordenar als parlaments autonòmics el que han de fer. Els socialistes parlen de «convidar», no de «emplaçar», les cambres de les comunitats perquè posin fi a aquest privilegi. I l’última, molt més important, que al·ludeix als tipus de delictes. El Govern només vol acabar amb els aforaments en els actes que els representants públics cometin sense tenir relació amb l’exercici del seu càrrec. Per als delictes que tenen a veure amb la corrupció en sentit estricte, diputats, senadors i membres de l’Executiu continuarien sent aforats.
El PP considera que els aforaments «no són privilegis, sinó prerrogatives» i es pren el tema amb tota la calma. Advoca per sol·licitar informes (al Consell d’Estat i al Consell General del Poder Judicial), remetre’ls al Congrés i el Senat i crear una ponència en la comissió constitucional que al seu torn elaboraria una proposta definitiva.
La resta de grups van optar per l’abstenció. Units Podem i el PNB van demanar acabar també amb la inviolabilitat del Rei, una cosa descartada: ni el PP, ni el PSOE, ni Cs volen arribar tan lluny. «La Corona no es toca», va advertir el PP. ERC i el PDECat van rebutjar ingerències en parlaments autonòmics, i volen aprofitar aquest debat per obrir en profunditat la reforma constitucional. La
consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va desafiar Sánchez a incloure una referència explícita al «dret d’autodeterminació».