Ell contra tots
L’exlíder del PP va arribar acompanyat de Casado i amb arguments per intentar frenar els portaveus en els seus interrogatoris
El PP es va queixar que la compareixença de José María Aznar havia anat per camins llunyans a l’objectiu inicial (el presumpte finançament il·legal del partit) i és veritat. Durant quatre hores i quart de sessió, els portaveus dels diferents grups parlamentaris van aprofitar l’oportunitat per demanar-li comptes per nombrosos escàndols i notícies que van jalonar els seus vuit anys a la Moncloa. La guerra de l’Iraq, el Iak-42, les mentides de l’11-M... Greus assumptes pels quals el que va ser president entre el 1996 i el 2004, com va quedar patent, no ha donat prou explicacions encara a l’opinió pública.
Aznar s’esperava un tercer grau i va arribar al Congrés ben preparat i ben acompanyat, amb el nou líder del PP, Pablo Casado, al capdavant i també amb una desena de diputats que el van aplaudir i li van riure les seves ocurrències, algunes de poc gust, com la referència a les bombes de l’Aràbia Saudita o els fills prematurs de Pablo Iglesias. Casado el va deixar en la comissió i va marxar, però el secretari general, Teodoro García Egea, a primera fila, va ser un dels que més van semblar disfrutar amb els arguments de l’expresident.
La compareixença prometia. Hi havia una vintena de periodistes, gairebé tants com diputats als seus seients. Des del primer moment es va comprovar que Aznar no evitaria l’acarament amb els portaveus i va deixar clar ja amb el primer, Rafael Simancas (PSOE), que portava arguments per girar-se contra cadascun d’ells. Per als socialistes, els ERO; per a Gabriel Rufián (ERC), l’acusació de «colpista»; per a EH-Bildu, ETA; per a Pablo Iglesias, els suposats cobraments de l’Iran i Veneçuela.
«Vísceres»
La picabaralla entre el republicà i l’expresident va arribar fins a tal punt que el president de la comissió, Pedro Quevedo (Nova Canàries), va deixar anar: «Com se sol dir, guardem les vísceres en el closet. Això no és fàcil, com vostès saben». Quevedo ha de perdre entre un i dos quilos per sessió de la comissió. Aznar, amb només una paraula, «colpista», va intentar neutralit-
zar qualsevol petició de responsabilitat per part d’ERC. La propaganda és això. Mikel Legarda (PNB) li va dir a l’expresident del PP que «va ser un
avançat de la postveritat». L’hi va dir abans d’acusar-lo per haver-la utilitzat «de manera prolixa en l’atemptat de l’11-M amb les imputacions inicials de la seva autoria i també respecte a la guerra de l’Iraq».
En el PP van disfrutar amb la intervenció d’Aznar, que va aconseguir fer-li la vida més difícil a Mariano Rajoy i que ara sembla viure un bon moment amb Casado. El nou líder popular el va defensar durant la seva campanya interna i el va convidar a la seu de Génova només tres dies després de ser elegit en el congrés del juliol. Feia més de dos anys i mig que Aznar no trepitjava l’edifici.
Si durant el mandat de Mariano Rajoy es va sentir desplaçat, menystingut i va pensar més d’una vegada que els seus consells queien en sac foradat, ara Aznar està content i aquest dimarts ho va dir: «Tinc la sensació que el meu partit m’estima molt».H