El lloguer, prioritat social
El Govern es proposa canvis legislatius per impulsar la vivenda assequible També s’estudien mesures coercitives per penalitzar els propietaris de pisos buits
«S’ha de delimitar bé el concepte de vivenda buida abans d’aplicar cap mesura i plantejar-se qualsevol càrrega sobre aquesta». El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va intervenir ahir en el debat recurrent de com intervenir en el mercat del lloguer per evitar la bombolla de preus i mobilitzar el parc de vivendes buides en poder d’immobiliàries, fons, bancs i, també, particulars que no acaben de sortir al mercat per diferent raons.
Les declaracions del ministre coincideixen amb la reunió del grup de treball interministerial per al desenvolupament de mesures urgents en matèria de vivenda i es produeixen abans del debat en el Ple del Congrés dels Diputats sobre la tramitació d’una proposició de llei de Podem i altres grups de l’esquerra que contempla mesures contra les vivendes buides. Amb diferents matisos, els uns i els altres es plantegen l’objectiu d’aclarir la funció social de la vivenda, cosa que per al Govern del PSOE s’ha convertit en «una prioritat», segons va reiterar Ábalos.
En aquest sentit va expressar l’objectiu de dissenyar una estratègia nacional de vivenda, que s’elaborarà a partir dels actuals plans de vivenda i l’adopció de polítiques de foment del lloguer, entre les quals s’inclou la promoció de 20.000 vivendes assequibles.
Legislació desigual
L’informe de Foment que il·lustra els treballs de la comissió destaca que, mentre que l’Estat s’ha quedat de braços plegats davant dels problemes relacionats amb la vivenda, moltes comunitats autònomes han elaborat reformes normatives importants per resoldre problemes com els desnonaments, l’acumulació de vivendes buides en poder dels bancs i la inexistència de vivendes de lloguer a preus adequats. I a tot això s’han unit iniciatives de diversos ajuntaments per controlar el lloguer turístic. La conseqüència d’aquesta situació és un marc normatiu heterogeni i la «desigualtat de tractament en el dret fonamental dels espanyoles a una vivenda digna i adequada».
Els treballs estan en una situació preliminar, fins al punt que en- cara s’ha de definir què es considera una vivenda buida, però els objectius que es marca l’Executiu passen per regular la funció social de l’habitatge i garantir-ne l’accés sota el criteri d’igualtat de tots els espanyols. Això s’hauria d’aconseguir mitjançant la diversificació de programes de vivenda pública que s’adeqüin a la renda de tots els grups socials amb un règim jurídic que ofereixi garanties als llogaters.
Es persegueix, a més, mobilitzar la vivenda buida, tant de persones jurídiques com de persones físiques (particulars), per destinarla al lloguer. Per fer-ho, es contemplen tot tipus de mesures, segons planteja l’informe, «començat per la intermediació i el foment». Però no es descarten «mesures coercitives que siguin proporcionals al problema que s’ha de resoldre». L’Estat ha de permetre a les comunitats autònomes i als ajuntaments que comptin amb la legislació que els doni l’opció d’aplicarles. Encara no s’han concretat, però en el grup de treball s’han debatut mesures com l’encariment de l’impost de béns immobles (IBI) per als propietaris que no mobilitzin les seves vivendes buides.
Es contemplen
solucions com augmentar l’IBI als amos d’immobles sense ús