Un milionari japonès paga el seu bitllet a la Lluna
Elon Musk planeja portar els primers turistes al satèl·lit el 2023 Yusaku Maezawa convidarà també un grup d’artistes
En plena guerra freda van ser les grans superpotències les que van competir per deixar les primeres empremtes en l’espai, una carrera que es va finançar amb diners públics i va servir per traslladar a l’estratosfera la batalla per l’hegemonia mundial que protagonitzaven el capitalisme i el comunisme. Les grans potències no han renunciat a la frontera espacial, però en un reflex dels temps que corren des de la revolució conservadora dels anys vuitanta, ara és la iniciativa privada, propulsada amb els diners de les grans fortunes, la que ha assumit el lideratge en el transport espacial. Noms com el sud-africà Elon Musk, que s’ha proposat ser el primer a portar un turista a la Lluna. Per ser més exactes, un japonès, l’arquetip del turista per excel·lència.
Musk va anunciar els seus plans des de la seu de Space X a Califòrnia, on va presentar l’home que podria convertir-se en el primer ésser humà a viatjar a la Lluna des del 1972. Es diu Yusaku Maezawa, té 42 anys i és el divuitè home més ric del Japó, segons la revista Forbes. Un empresari que es va fer extraordinàriament ric venent moda a través d’internet. «Des que era petit, sempre he estimat la Lluna. Només mirar-la em servia per estimular la meva imaginació. Sempre és allà i sempre hi continuarà inspirant la humanitat», va dir Maezawa durant l’acte de presentació. El japonès pretén que l’acompanyin en el seu periple els «vuit millors artistes del món», a qui demanarà, a canvi, que creïn una obra per commemorar el viatge. «Aquestes obres mestres serviran per inspirar el somiador que tots portem dins».
No hi ha data exacta per al viatge, tot i que Musk pretén que l’enlairament es produeixi el 2023. Fins aleshores, la seva companyia es dedicarà a construir el Big Falcon Rocket, un coet espacial de 120 metres de longitud capaç de transportar fins a un centenar de persones a bord. Inicialment la missió serà menys ambiciosa. El passatge es restringirà el màxim possible per donar cabuda a prou menjar, aigua i peces de recanvi que permetin a la nau fer front als possibles contratemps que es presentin. El sud-africà també va explicar que el disseny de la nau ha canviat arran dels comentaris que va rebre després de compartir a la xarxa l’arquitectura del prototip inicial.
UNA SUMA NO REVELADA El seu desenvolupament costarà uns 5.000 milions de dòlars i, tot i que no ha transcendit la suma que Maezawa pagarà per ser el seu primer passatger, Musk li va agrair que dediqui part de la seva fortuna a un projecte que podria servir per obrir una nova frontera en el turisme espacial. «El fet que algú estigui disposat a fer això m’ha ajudat molt a recuperar la meva confiança en la humanitat», va dir el també fundador de Tesla després de reconèixer que el viatge és «perillós». «Al cap i a la fi, [Maezawa] està contribuint amb els seus diners que el ciutadà corrent pugui un dia viatjar a altres planetes». Ara falta veure si Space X podrà complir amb els terminis i materialitzar el somni de Musk. Els precedents són traïdors. El Falcon Heavy, que també pretenia transportar passatgers fora de l’òrbita terrestre, va tardar cinc anys més del previst a completar-se.
En la història de l’exploració espacial, només 24 persones han viatjat a la Lluna, totes elles nord-americans, però només la meitat van posar els peus sobre la superfície rugosa del satèl·lit terrestre. L’última vegada va ser durant el viatge de l’Apolo 17 de la NASA el 1972. Tampoc aquesta vegada s’espera que el Big Falcon acabi allunant. La missió concebuda per Musk passa per fer la volta a la Lluna en un viatge sense parades de 764.000 quilòmetres, una missió que s’hauria de completar en cinc dies. A Maezawa no li tremoles les cames,
almenys de moment. «No tinc cap por. Confio en ell i confio en l’equip de Space X», va assegurar durant la compareixença de premsa conjunta.
El japonès no serà el primer turista espacial. El primer turista a viatjar més enllà de l’atmosfera terrestre va ser l’empresari nord-americà Dennis Tito, que es va passar vuit dies a l’espai durant la primavera del 2001, una part a l’Estació Espacial Internacional (ISS). El seu viatge va ser organitzat per la companyia Space Adventures, que va negociar ambl’agènciarussa Roscosmos per transportar el nord-americà en un dels seus coets Soyuz. Sis turistes més van seguir posteriorment la seva línia per recalar a l’ISS. L’últim que ho va fer va ser el fundador del Cirque du Soleil, Guy Laliberté, al 2009. Però aquella primera època del turisme espacial es va tancar quan l’ISS va decidir redoblar el seu personal. Bàsicament es va quedar sense espai per acomodar visitants. També va contribuir-hi la jubilació del transbordador espacial de la NASA, que va obligar els EUA a recórrer a les Soyuz russes per transportar els seus astronautes.
En els últims anys, de tota manera, han aparegut diverses companyies que aspiren a transportar viatgers de butxaques plenes a l’espai. Tenen noms com ara Virgin Galactic, l’empresa de Richard Branson, que aquest mateix any va reprendre les proves amb l’SpaceShipTwo després de la seva estrena accidentada el 2014. També l’amo d’Amazon, Jeff Bezos, competeix en aquest mercat incipient. El seu Blue Origin aspira a llançar aquest mateix any la seva primera missió amb passatgers. Space Adventures continua activa malgrat l’aturada dels últims anys i també vol arribar a la Lluna. Orion Span, per la seva part, pretén aixecar el primer hotel de luxe en l’espai.