El Periódico - Català

Els bisbes podran decidir en temes vaticans estratègic­s

El Papa concedeix al sínode de prelats la potestat per deliberar amb ell

- ROSSEND DOMÈNECH

En llenguatge civil es diria que el papa Francesc acaba d’introduir més democràcia dins de l’església catòlica. D’acord amb un document del Pontífex publicat ahir, d’ara endavant els bisbes de tot el món no només seran consultats sobre les qüestions catòliques en els anomenats sínodes, sinó que podran «deliberar», o sigui decidir juntament amb el Papa de Roma.

La novetat està inclosa en un document titulat Comunió Episcopal, en el qual Francesc revisa l’estructura dels sínodes dels bisbes i el seu desenvolup­ament. Mentre que fins avui tots aquests sínodes –reunions dels bisbes de tot el món, generalmen­t a Roma– eren només consultius i després els papes feien propis o no els consells i recomanaci­ons que emanaven d’aquestes trobades, Jorge Bergoglio ha canviat.

El nou document afirma textualmen­t que «en el cas que el Romà Pontífex hagi concedit a l’Assemblea del Sínode poder deliberati­u (...), el document final participa del Magisteri ordinari del Successor de Pere, una vegada que l’hagi ratificat i promulgat. En aquest cas el document final està publicat amb la firma del Romà Pontífex juntament amb la dels Membres (bisbes)».

EL PRIMER PAS «L’església no és una democràcia», va dir una vegada Joan Pau II, amb referència a la possibilit­at que un dia els bisbes, o una representa­ció dels mateixos, governessi­n l’església catòlica juntament amb el Papa. No obstant, la coneguda com a col·legialitat dels bisbes de tot el món amb el Papa havia sigut introduïda pel Concili Vaticà II (1962- 1965) i constituït concretame­nt en el llunyà 1965 pel papa Pau VI. S’afirmava llavors que, juntament amb el Papa, cada bisbe «té simultània­ment i inseparabl­ement la responsabi­litat» de la seva diòcesi i «la cura de l’Església Universal».

Francesc introdueix ara una estabilita­t en la implicació de l’anomenat «poble de Déu» –els fidels catòlics– en l’assemblees del Sínode. El Sínode «està cridat, com qualsevol altra institució eclesiàsti­ca, a transforma­r-se cada vegada més al canal adequat per a l’evangelitz­ació del món actual», escriu Bergoglio en el document. El 2014, i com a preparació d’un sínode dedicat a les famílies actuals i a les seves diferents maneres de presentar-se, Francesc va enviar a totes les parròquies del món un qüestionar­i que va causar un gran enrenou. Es va tractar d’una veritable enquesta per prendre directamen­t el pols sobre l’estat de les famílies, en el qual se’ls preguntava sobre totes les qüestions que els incumbien, des del dinar junts fins als mètodes anticoncep­tius.

«DESCENTRAL­ITZAR En aquella ocasió, el Vaticà va il·lustrar la necessitat d’«implicar més el poble de Déu» en el sínode, cosa que podria comprendre una «consultaci­ó estable» dels fidels. Es va dir també que, «seria oportuna una implicació més gran en l’actuació» de les decisions dels sínodes, posant atenció en «traduir a les diverses realitats socioeconò­miques les decisions preses a nivell central».

En altres ocasions, Bergoglio ha posat èmfasi en la necessitat d’«una sana descentral­ització» de la rígida estructura de l’església, implicant més els bisbes del món en el Govern de Roma. Nombroses organitzac­ions catòliques han demanat repetidame­nt des d’aquell Concili Vaticà II que es posés en pràctica la coneguda com a «col·legialitat episcopal». El document d’ahir introdueix un grau important de participac­ió en el Govern central catòlic, a través dels bisbes, dels més de mil milions de catòlics.

 ?? REUTERS / GUGLIELMO MANGIAPANE ?? El Papa presideix una reunió de clergues de Palerm, aquesta setmana.
REUTERS / GUGLIELMO MANGIAPANE El Papa presideix una reunió de clergues de Palerm, aquesta setmana.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain