La predisposició al perdó caracteritza els humans
Un estudi planteja que la indulgència afavoreix l’adaptació al grup
Si la bondat és (o no) una característica innata dels humans ha sigut, és i continuarà sent un tema de discussió per als filòsofs i altres experts de la moralitat humana. No obstant, ara una nova investigació dona llum en aquesta qüestió apuntant que les persones tendim a aferrarnos molt més a les bones impressions sobre els altres que no a les dolentes. Una característica que, d’acord amb els investigadors de les universitats d’Oxford i Yale, podria ajudar a entendre en quina mesura els humans tendim a perdonar (o no) el proïsme.
Aquest nou estudi, publicat a la revista Nature Human Behavior, indaga en la suposada flexibilitat humana per jutjar i perdonar els transgressors morals. Un mecanisme social que contribuiria a l’adaptació de les persones a un grup i, conseqüentment, a la seva manera de relacionar-se amb els individus de l’entorn.
«El cervell forma impressions socials d’una manera que pot permetre el perdó», explica Molly Crockett, psicòloga de la Universitat de Yale i autora principal de l’article. «A causa que les persones de vegades es porten malament per accident, com a humans hem de ser capaços d’actualitzar les males impressions
dels que s’equivoquen. Altrament, podríem acabar les relacions prematurament i perdríem molts dels beneficis de les connexions socials».
Una mostra de més de 1.500 individus va ser exposada a jutjar dos desconeguts enfrontant-se a un dilema moral: aplicar doloroses descàrregues elèctriques a un tercer a canvi d’una compensació econòmica. Uns s’hi van negar (fent que aquesta persona semblés com algú bo) i d’altres ho van acceptar (qualificant la persona de dolenta). A partir d’allà, els investigadors van començar a preguntar als observadors en primer lloc sobre la seva opinió respecte al caràcter moral d’aquests estranys. «Creiem que les nostres troballes revelen una predisposició bàsica per donar als altres el benefici del dubte», afegeix la investigadora.
☰