D’acord, Messi, sí, ¿i la ruleta de Dembélé?

Expliquen que hi va haver bufetades al túnel de vestuari del Camp Nou demanant la samarreta de Messi. Tantes que Leo va estar temptat de tallar-la a trossets i acontentar a tothom. I és que ja ho va dir Mark van Bommel, el tècnic dels holandesos, que no volia que els seus jugadors es passessin el partit demanant-li la samarreta a D10S.

És possible que Ernesto Valverde tingués motius, després de la victòria mínima d’Anoeta, per estar una miqueta preocupat. I, fins i tot, un ésser tan exigent com ell pot ser que ahir a la nit apagués el llum de la tauleta de nit una mica inquiet. Però del que no dubta el Txingurri és que l’equip va pas a pas, va creixent, no té pressa per brillar o imposar-se amb un joc brillant (i devastador). No es pot estar meravellosament en forma al setembre i continuar sent prodigiós al maig. Impossible.

Si tu veus els quatre gols d’ahir a la nit, has de pensar que aquestes gotes de meravellós estil Barça segueixen allà, no se n’han anat i que, possiblement, no tenen la continuïtat d’altres temps (perquè ja no hi ha la generació de Xavi, insubstituïble), però continua provocant la mateixa satisfacció, orgull, somriure i felicitat de sempre, dels temps del dream team i dels temps eterns, tot i que alguns temin el dia que se’n vagi Leo Messi.

«Ja toca», va dir quan li van parlar de guanyar aquesta Champions. I ahir a la nit, davant de més de 70.000 culers, que no és poca cosa tenint en compte l’hora, el dia desagradable i, fins i tot, el visitant modest, Messi es va tornar a vestir de D10S i ens va il·luminar amb la seva presència i els seus gols. Suma 48 triples o també anomenats hat-trick. I, d’aquests triples, vuit en la Champions, és a dir, un més que Cristiano Ronaldo. No sembla, no, haver entrat en crisi per la pèrdua del Mundial, la Pilota d’Or o The Best. Messi és pur Barça i en això s’entrega, fins i tot arraconant l’albiceleste per uns mesos perquè «ja toca».

No hi ha dubte que entre la crítica, l’oposició, els tiki-takas i els aficionats malenconiosos hi ha molt descregut. Ja s’ho faran. Van errats, com van anar errats al pensar que Dembélé era un paquet. El que va fer ahir a la nit aquest noi al Camp Nou, ho fa Neymar Júnior i estem plorant; ho fa CR7 i obre els telenotícies; ho fa Mbappé i diem «veus, era l’home a fitxar»; ho fa Messi i diem, normal.

Dembélé surt a gol per partit, perdó, a golàs per matx. El d’ahir a la nit (sí, sí, els de Messi, els tres, van ser prodigiosos: la falta ¡què els explicaré!, amb Lozano estirat sobre la gespa perquè no la llancés rasa; la rematada, després de la vaselina de Rakitic, no vegin i, el tercer, amb la dreta, sí, sí, ¡festival!), però la ruleta del francès, deixant asseguts sobre la gespa Hendrix i Lozano, en un sol regat, el gest, la galopada cap a l’àrea, aguantar l’entrada de Schwaad i clavar-la a l’escaire esquerre de Zoet. ¡Meravellós Dembélé! Gràcies.

¡Ah! i, per cert, sis de sis: 1-2 Sevilla (Tànger), 2-0 Alabès, 0-1 a Valladolid, 8-2 a l’Osca, 1-2 a Anoeta i 4-0 al PSV. Em poden dir resultadista, sí, però no deixin de veure els quatre gols.H

Ni Mundial, ni Argentina, ni Pilota d’Or, ni ‘The Best’, Leo és pur Barça