El florir de Rupi Kaur
Un llibre ple de vida, això és el que trobarà el lector o la lectora d’El sol y sus flores, de Rupi Kaur. I sovint entenem que un llibre ple de vida és un llibre ple de llum, d’esperances, de bons desitjos. I no exactament: està ple de vida precisament perquè en els seus poemes podem trobar el pitjor i el millor de la humanitat. Des de la fragilitat d’una dona davant el desamor, passant per l’elogi d’una mare que lluita per tirar endavant en un país estranger, acabant pel renaixement d’un sentiment sincer com el descobrir d’un nou amor.
Pot ser, aquest, un llibre que t’acompanyi en diferents etapes. El principi, més aviat fosc, ple d’autoodi, ens mostra la crueltat que patim contra nosaltres mateixes quan tenim mal d’amors. Creure que no ets suficient i que l’altra persona és qui et feia millor a tu. Però després de caure i tornar a arrelar, toca aixecar-se i florir, que és el que fa el jo d’aquests poemes: renéixer sense ajuda de ningú, i tornar a apreciar la millor de les seves sorts.
Celebro, gràcies a la publicació –Seix Barral i Empúries–, que no continuem llegint el que sempre llegim, de poetes semblants a nosaltres, vivint el mateix que nosaltres en llocs semblants als nostres. Els llocs, a Rupi Kaur, sí que poden ser els mateixos, però són viscuts de forma diferent: hi ha refugiats, mares que no perden l’accent d’origen, filles que aprecien l’esforç dels seus pares, països que expulsen els seus ciutadans amb guerres... i països que no acullen. Celebro la repercussió que un llibre ple de vida, sense caure en dramatismes però nomenant l’horror, no necessita res més per acompanyarse que les seves pròpies paraules.
Finalment, el florir de Rupi Kaur és amable i silenciós, el descobriment d’un amor sa, sense dolor, que el troba a faltar a causa de l’amor que ha conegut fins aleshores: devastador, cruel, tòxic. Dic que és un llibre que pot acompanyar-te en diferents moments de la vida perquè m’hauria agradat llegir aquests poemes als 20 anys, i tornar-hi avui, als 30.
☰
És un llibre ple de vida que només s’acompanya de les pròpies paraules