«Puc ser dura... tot i que em costa»
ANA TORROJA Cantant. Membre del jurat d’‘OT 2018’.
Tot i que viu a Mèxic, no ha pogut rebutjar l’oferta de Tinet Rubira, director de Gestmusic, de ser la substituta de Mónica Naranjo, la reina dels jurats, en la nova edició d’OT. Perquè volien que fos Ana Torroja la que acompanyés Joe Pérez-Orive i Manuel Martos en la difícil tasca de jutjar els concursants. I malgrat que ja va tenir una experiència fa anys com a tal en el talent El número 1 (A-3 TV), la que va ser musa del pop i integrant de Mecano diu que està nerviosa. S’estrena aquesta nit.
— Vivint a Mèxic, serà difícil fer un directe a Espanya cada setmana. ¿Pensa mudar-se?
— Vindré a estones. Hi ha dies que vinc dimarts al matí, faig el programa dimecres, torno dijous a Mèxic i aquell mateix dia tinc concert allà. I no tinc 20 anys... Però espero faltar només una setmana, que tinc un concert tancat. — Amb tants anys d’experiència no em digui que està nerviosa...
— Doncs sí, perquè es presenta difícil. I pot passar que m’equivoqui, tot i que no em preocupa, si és en benefici del que li anirà bé [riu]. No obstant, són molts anys de carrera i crec que sé no equivocar-me.
— Té experiència com a jurat. — Sí, i sé que t’encaterines amb els concursants. I que estàs jutjant somnis, il·lusions. Intentaré ser positiva en les crítiques, perquè no m’agraden les que no són constructives, ni ferir els sentiments de la gent. Tot i que no sé si això és gaire televisiu...
— ¿Serà tan dura com la Naranjo?
— Jo soc directa. I puc ser dura, tot i que em costa [riu]. No hi ha comparació. La Mónica és la Mónica i jo soc jo. Ella és enorme i fa molts programes d’aquest tipus perquè fa molt bé el paper de freda. Jo soc més transparent. No sé fer papers.
— ¿És de tècnica o d’emocions?
— Depèn. Una mica de tècnica se n’ha de tenir. Jo, la primera vegada que vaig cantar, ho vaig fer de forma intuïtiva, i després vaig anar aprenent. Però ja pots tenir la millor veu del món, que si no m’arribes...
— Vostè va cantar amb Amaia a El número 1, el talent on la van tombar.
—Per a ella va ser molt dur. Però vam pensar que tenia temps per complir el seu somni. Havia d’estudiar i madurar. Ara veig que ho hem fet bé. Ella ho ha fet bé i és on ha de ser. Perquè és autèntica, única, genuïna i té un do meravellós.
— ¿Coneixia la resta del jurat?
— El Manuel, sí; el Joe només de veure’l en el programa. Però crec que m’ho passaré molt bé. Ells ja hi eren i he d’entrar a la família, m’han d’adoptar. Però són gent molt noble, i cada un té el seu lloc.
— ¿Hi ha mercat per a més carreres? — És difícil. Segurament, dels 16 concursants de l’altra edició, fins i tot dels quatre finalistes, no tots podran mantenir una carrera. Però si el seu somni és aquest... Jo el perseguiria. Després depèn de si ho saps portar. Com li va passar a Javier Álvarez, un cantautor meravellós, que no ho va saber gestionar. Això forma part del repte. Però aquí això s’aprèn.
— També a suportar les crítiques. ¿Vostè ho ha aconseguit?
— Fa molt que no em preocupen, només les constructives. Hi haurà gent que no hi estarà a favor. Amb això hi compto.
— ¿Pujarà a l’escenari?
—Crec que els protagonistes són els concursants, però si és necessari...
☰
«No tots els concursants podran mantenir una carrera. Però si aquest és el seu somni... Jo el perseguiria»