Un espectacle parlamentari
és que ens hem quedat igual pel que fa al contingut. La majoria dels portaveus aprofiten aquests esdeveniments per al seu lluïment personal, no per fer indagacions o rebatre les incoherències sobre el tema que ens ocupa i que va fer possible fins i tot el triomf d’una moció de censura. Es veu que el finançament il·legal del PP va deixar de ser important amb el canvi d’inquilí a la Moncloa.
Aznar ha colat el seu missatge que cap ministre va cometre malifetes en la seva tasca de govern, que a Génova no hi va haver irregularitats i el missatge que no coneix pràcticament ningú. Res nou sota el sol, tampoc la seva actitud. I cap, tret de Pablo Iglesias, amb dades a la mà per rebatre les seves afirmacions. Només el líder de Podem l’ha tret de polleguera. Entenc que el format és esmunyedís, però crec que no tant. El problema es presenta, a més, quan convides el compareixent a parlar de política. De la seva, concretament. Així, Aznar ha abundat en els seus debats de l’estat de la nació amb Felipe González, ETA, la guerra de l’Iraq, els llocs de treball creats durant el seu Govern o els independentistes «colpistes». Tots aquests temes en què ja coneixem com opina de si mateix i de les seves decisions.
Enginy amb poca utilitat
A partir d’allà, han sortit a la palestra temes mèdics com la leucèmia del pres Eduardo Zaplana o, en el torn d’intervenció de Bildu, l’estat de salut de terroristes empresonats. També hi ha hagut espai per al casament de la filla d’Aznar, lògic, però amb alguns diputats competint per veure qui, coneixent menys la lletra petita, feia no obstant el comentari més enginyós o la comparació cinematogràfica més pintoresca. Gabriel Rufián fins i tot ha donat peu a l’expresident per parlar de les seves mascotes de la infantesa i els seus animals de companyia ja en l’edat adulta. Sembla que li agraden els gossos i els gats. La sessió ha sigut realment entretinguda, un espectacle mediàtic. Però que quedi clar que són alguns polítics els que fan que aquestes comissions no serveixin per a gairebé res.
☰