El fresc de la guerra civil
►Un assaig de Michel Matly estudia com el còmic ha reflectit el conflicte des de 1936
«Tinc set de robar i assassinar. Per alguna cosa soc roig», presentava un milicià una historieta de ‘Pelayos’
«Tinc set de robar i assassinar. Per alguna cosa soc roig», es presentava el protagonista d’Un miliciano rojo, que Castanys caricaturitzava com un monstre comunista brut, cruel i sanguinari en les vinyetes de la revista infantil Pelayos.A Flecha, Aróztegui ridiculitzava els republicans, «traient partit de l’estupidesa o l’embriaguesa dels milicians», amb el personatge d’un jove falangista a El Flecha llamado Edmundo vence siempre a todo el mundo. Eren publicacions, «virulentes i propagandístiques» que entre 1936 i 1938 van ser armes de suport del bàndol nacional per anatematitzar l’enemic. A diferència d’elles (que es fusionarien en Flechas y Pelayos), els centenars de tires de les revistes de trinxera de la República pretenien en canvi educar i entretenir el combatent i cridar l’atenció de les potències estrangeres. Remuntant-se a aquells anys comença el francès Michel Matly el complet i profusament il·lustrat assaig El cómic sobre la guerra civil (Cátedra).
Matly, enginyer químic i amant de la vinyeta, ja va dedicar al tema la seva tesi doctoral i nombrosos articles. Ell, que «¡no va trepitjar l’Espanya de la dictadura!» i es va casar amb una espanyola. Ara documenta i analitza com, des de l’inici de la contesa fins pràcticament avui, 500 obres han abordat la guerra civil en els últims 80 anys. Des dels 70, estima que han sigut 350 de 250 autors.
«Malgrat els esforços per relegar la guerra civil al passat i a l’oblit, la seva memòria continua viva, i conflictiva, a Espanya, on gairebé no hi ha família que no conservi les ferides», constata Matly, que a més del recorregut cronològic dedica atenció a tres «temes sensibles»: la violència contra civils, l’Església catòlica —en «la seva doble dimensió de violències perpetrades contra ella i de la seva aliança i complicitat amb el franquismo»— i l’exili i la presó.
La violència contra civils és gairebé inexistent en el còmic espanyol fins als 80, quan, segons Matly, és denunciada, la dels dos bàndols, per «estúpida i gratuïta». Qui més l’exposa en els 2000 és, condemnant-la, Carlos Giménez. El dibuixant, que des de 1975 va tornant a la seva infantesa en un Hogar del Auxilio Social de la dictadura en successives entregues de Paracuellos (l’última, l’any passat), la reflectia a la primera portada Malos tiempos 36-39, on una dona clama que no li matin el marit, que s’emporten detingut, o en munts de cadàvers d’assassinats. Imatges de la repressió que també evoca Sento a Un médico novato, sobre les vivències del seu sogre, o Miguel Gallardo a Un largo silencio, sobre les del seu pare.
Els espanyols amb prou feines toquen el tema de la violació però sí que destaca Matly les humiliacions a republicanes a Y tú, ¿qué has hecho por la victoria?, de Víctor Mora i Alfonso Font, i com la misèria va obligar les dones a prostituir-se, amb una crua seqüència de Font a La broma, on una nena ofereix el seu cos a canvi de sopa.
Hi va haver 7.000 víctimes de la violència anticlerical, una cosa que, entre d’altres, justifiquen Jorge García i Fidel Martínez a Cuerda de preses; Antonio Altarriba i Kim a El arte de volar (Premi Nacional 2010 i una de les obres més importants sobre la guerra), on davant d’un capellà beneint un afusellament, un testimoni diu: «Increïble... maten els cossos i s’apiaden de les seves ànimes»; o Miguel Núñez. Mil vidas más, d’Alfonso López, que denuncia el capellà botxí d’Ocaña, «más negro que la noche, menos negro que su alma», que dispara el tret de gràcia en execucions sumàries.
El ángel de la retirada i Los surcos del azar, de Paco Roca, Deportado 4443, de Carlos Hernández i Ioannes Ensis, El arte de volar... més de 30 còmics parlen de l’exili i de la destinació dels republicans «als camps de la vergonya» de França i als nazis.
TRANSICIÓ/Matly divideix el recorregut LA en etapes. Després de la guerra, la dictadura va estar marcada pel «silenci» i «una producció pobra» (molts autors van acabar exiliats, represaliats o afusellats). El silenci va tornar els 90 però els 70 i 80, amb la rehabilitació de la memòria republicana, en línia amb la transició, la vinyeta aborda el tema intentant no posar en perill la nova democràcia ni la
Entre les 500 obres estudiades destaquen ‘Paracuellos’, de Carlos Giménez, i ‘El arte de volar’, d’Altarriba i Kim
pau social.
Les obres «tendeixen a provocar la reflexió, l’emoció i el compromís del lector». Al voltant de revistes com El Víbora, Totem, El Papus, Cimoc o El Jueves es reuneixen autors amb perspectiva republicana com Felipe Hernández Cava, Gordillo, Font, Gallardo, Ángel de la calle, Altarriba, Montesol (Emili Piula, amb Roger), Giménez (comença Paracuellos, «un dels monuments de la historieta», enalteix Matly), Azagra, Víctor Mora (Tormenta de España), Antonio Hernández Palacios (saga Eloy), Kim (amb Martínez el Facha), Forges (La guerra incivil). D’aquella època, són les quatre vinyetes de la portada del llibre de Matly, obra d’Ops (Andrés Rábago, El Roto) a Madriz, el 1985, que retraten les dues Espanyes, amb un home pintat de vermell que porta a sobre el farcell de l’altra.
Els 70-80, juntament amb els anys 2000, van ser les grans èpoques de reflex de la guerra. Amb el canvi de mil·lenni, els autors no temen evocar els abusos i la repressió, hi ha «una necessitat de curullar les llacunes de la memòria» i de «reivindicar un tracte més just per als vençuts». Les fractures internes del bàndol republicà ja no són tabús. Als veterans, que abandonen la seva mà esquerra (Giménez publica Barrio; Altarriba, El arte de volar; Hernández Cava, Las serpientes ciegas, amb Bartolomé Seguí), s’hi sumen Pepe Gálvez, Josep Maria Beroy, Roca, Javier Olivares o Santiago García.
El 2010, «la guerra segueix molestant», però el còmic «eludeix les derives revisionistes» i «demostra la solidesa de la transmissió generacional» basant-se en testimonis de pares i avis (és el cas de Deportado 4443, Un médico novato, Speak low (Montesol). D’aquests anys són també Los surcos del azar, La guerra civil española i La muerte de Guernica (de José Pablo García sobre els llibres de Paul Preston), o el No pasarán, de Vittorio Giardino, que va publicar a EL PERIÓDICO la historieta Olvidar jamás.
Avui, acaba, «el conflicte continua planant en els debats de la societat». Vegeu els recents Espacios en blanco (Miguel Francisco), Picasso en la guerra civil (Daniel Torres) o Jamás tendré 20 años (Jaime Martín) per provar que el còmic continua reflectint-lo.
☰