La llum fosca del desig
Una gran novel·la revelació sobre el sexe i la culpa
Sovint ens arriben traduccions de primeres novel·les que, si es jutja per les crítiques i premis rebuts als seus països d’origen, sembla que truquin amb força a les portes de l’èxit. Per utilitzar la paraula de moda, direm que el mainstream accepta l’arribada d’aportacions que semblaven destinades a circular per altres terrenys més foscos, menys transitats. L’èxit reserva una petita quota per a l’art, entre altres coses, perquè puguem continuar donant voltes a l’etern tema de quina és la pedra filosofal de l’èxit, la quinta essència de l’art. Bé. Aquesta és la porta per la qual apunta Lo que te pertenece. British Book Award, nominada al Premi Nacional, coronada amb frases laudatòries d’absolutament tots els suplements literaris de la Gran Bretanya i els Estats Units, així com de multitud d’escriptors.
La primera escena és una trobada sexual de pagament entre dos homes als lavabos del Palau Nacional de Cultura de Sofia, Bulgària. Així comença la primera part, titulada Mitko pel nom del noi a qui el narrador anònim –un professor nord-americà que fa classes en So- fia– paga, amb alguna reticència, a canvi de sexe. Caram amb el mainstream. En les seves successives trobades hi ha plaer i fins i tot certa tendresa, però sempre embolicats en la boira de la suspicàcia: és una relació comercial, però es torna profundament personal, té tocs d’ingenuïtat, d’altres que esquiven el perill.
Un dia, quan el narrador està fent classe l’interromp una administrativa de l’escola (és de summa importància la figura de la interrupció; l’autor recalca en com la seva aparició deixa a mitges la frase que dirigia en aquell moment als alumnes, com si tota la novel·la tingués a veure amb el límit, la fronter del que està a punt de passar però es reprimeix o s’incita, es prohibeix o s’empeny) amb la notícia que el seu pare està greument malalt. La tornada a Kentucky dona lloc a la segona part, anomenada
Tomba, en la qual observem el descobriment de la sexualitat per part del narrador, en la figura d’un company d’adolescència que el sedueix i l’inicia per humiliar-lo a continuació en una següent trobada amb una noia, que l’obliga a presenciar sense poder intervenir: «Sota el dolor de l’exclusió, la satisfacció del desig; de vegades penso que no he buscat cap altra cosa». Vet aquí el centre de gravetat del llibre: desig i exclusió, desig i llibertat, desig i culpa, desig i pur desig. Però la mirada del pare després de descobrir la tendència homosexual del seu fill (amb una imatge brutal per a tots, pares i fills: «Su mirada entró en mí y se aposentó y ya no se marchó nunca, echó raíces por debajo de la memoria y se convirtió en mi noción de mí mismo, mi noción y expectativa») introdueix una altra dualitat més greu: desig i repressió.
En la tercera part, Contagi, torna el Mitko per posar el punt final a les dualitats: desig i interès, desig i tragèdia. Només es pot afegir que l’estil és net i cristal·lí. I que tant de bo el mainstream, la indústria, el comerç, o com sigui que es digui la bestiola en qüestió, continuï obrint aquestes portes laterals de tant en tant.