Copes i estralls en família
Els relats de Giralt Torrente mostren un autor exigent
El febrer del 1353, en una venjança digna de Joc de trons, el rei Pere el Cruel va ordenar degollar i cremar Alfonso Fernández Coronel, agutzil major de Sevilla. Aquest, de camí al cadafal, va proclamar: «Així és Castella, que fa els homes i els gasta». La frase m’ha passat pel cap mentre llegia els contes de l’últim llibre de Marcos Giralt Torrente, Mudar de piel, perquè bé se’ls podria aplicar la sentència amb un petit canvi: on diu Castella hauria de dir la família.
En efecte, els nou contes giren entorn de la immensa capacitat de la institució familiar per construir i destruir, sobretot això segon en totes les seves variants amb aflictiva incidència en els seus membres més vulnerables, els nens. Giralt Torrente sap que fàcil que resulta que un pare o una mare soscavin l’autoestima, la confiança o danyin l’afectivitat dels fills, que senzill que és induir –de vegades sense pretendre-ho– inseguretat, desemparament, desorientació o por. ¿I com pot ser que neixin pedres en l’ànima i sentiments tèrbols quan els pares ho són tot, quan funcionen com un dosser protector i un mirall? Amb la quirúrgica delicadesa que requereix aquest tema, ja provada a Tiempo
de vida (2010), Giralt Torrente s’acosta als traumes, pèrdues i laceracions de la gent. Per a això tria com a narradors jos masegats, als quals l’orfandat els ha deixat incomplets en diversos graus i que relaten un moment crucial del seu passat.
Tot i que els relats estan units pel tema i el tipus de narrador, cada un aborda un aspecte diferent del variat trastorn infligit per la família. No hi ha piruetes formals, perquè la força i la virtut d’aquests contes arrela en la indagació en els estats de consciència, en les persistències del passat i en la percepció del present dels personatges, alguns d’ells també escriptors i no per això immunitzats contra les ansietats de qualsevol mortal. Hi ha contes excel·lents, com ara Mudar
de piel, el cinèfil Lucía y yo, el pertorbador Un refugio imprevisto o
Traición, que demana una segona lectura, però tot el llibre ofereix la garantia d’un escriptor dotat i exigent.