«No demano perdó»
Un Aznar aspre i altiu nega al Congrés la corrupció del PP
La compareixença de José María Aznar ahir al Congrés es va convertir en notícia més per les formes que pel fons. Si la memòria és selectiva amb els records, en aquest cas per a molts l’actitud de l’expresident va confirmar la imatge guardada per alguns, la d’una persona desafiadora i molt segura de si mateixa. L’excap de l’Executiu va acudir a la comissió que investiga el presumpte finançament il·legal del PP amb ganes de fer front a les acusacions dels portaveus. Sobretot a les de Pablo Iglesias, al qual li va parlar dels seus fills prematurs per no respondre una pregunta sobre el casament de la seva filla, Ana Aznar, amb Alejandro Agag. El convit ha sigut investigat per la sospita que part de les despeses fossin sufragades per la Gürtel.
Aznar no va aportar res nou: no sap res de cap B del PP, no va veure sobres amb diner negre i, per no conèixer, va dir que no coneixia ni Francisco Correa, l’empresari i cap de la xarxa corrupta que fins i tot va acudir a l’enllaç de la seva primogènita.
«No existeix una caixa B del PP, no existeix una organització del PP per cometre actes delictius», va afirmar davant les preguntes de Rafael Simancas (PSOE). Malgrat que la sentència de la primera època de la Gürtel va declarar provat que el partit havia tingut una «estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial», almenys des del 1989 (la mateixa sentència que va propiciar la moció de censura que va tombar Mariano Rajoy), Aznar va descartar saber res d’aquesta caixa B.
En tot cas, i davant d’ulteriors fallades judicials, el que va ser president del Govern (1996-2004) va fer tres matisacions. Primer, es va parapetar darrere l’argument que va utilitzar Rajoy a l’Audiència Nacional: Aznar va assegurar que s’encarregava de «la política» i no de la «gestió econòmica» del PP. Segon, no va descartar que algunes persones del partit «s’hagin situat fora de la llei». I, tercer, va afirmar que mai ha rebut ni ordenat cap ingrés il·legal tot i que va admetre que va poder «haver ajudat» a persones que «patien els embats del terrorisme».
LES BOMBES DE L’ARÀBIA SAUDITA Aznar es va mostrar burleta des dels primers minuts, quan Simancas li va proposar demanar perdó per la corrupció. «No he de demanar perdó per res», li va respondre abans de recordar-li els ERO a Andalusia. En aquest punt va fer broma sobre les rectificacions de Pedro Sánchez. «No venen bombes a l’Aràbia Saudita. Venen projectils d’alta precisió», va declarar. Simancas li va replicar que li semblava inacceptable que un president que va portar al país a la guerra de l’Iraq parlés així de bombes. Aznar va respondre que Espanya no va tirar «bombes» perquè «no va participar» en el conflicte. Ga-
J. M. Aznar EXPRESIDENT
«No existeix una caixa b del PP, no existeix una organització del PP per cometre actes delictius»»
«No he vingut a sentir frases o titulars tavernaris de cap mitjà de comunicació»
«[A Rufián] Que vostè demani explicacions provenint d’un partit que és colpista...»`
briel Rufián (ERC) va anar-hi amb una samarreta de José Couso, el càmera de Tele 5 assassinat per l’Exèrcit dels EUA. «¿Té alguna cosa per dir als pares de José Couso?». L’exlíder del PP no va moure ni un múscul. No va respondre. Va ser un dels pocs moments en què es va mostrar incòmode.
«No hi va participar ni un soldat [en el conflicte] i vostè dona suport a un Govern que ven mecanismes d’alta precisió, suposo que els convé per continuar intentant trencar l’ordre constitucional», es va defensar amb contundència Aznar.
L’excap de l’Executiu va intentar sacsejar-se qualsevol pregunta de Rufián amb l’acusació que és un «colpista». «Colpista és el seu partit», li va etzibar el català, que va ser reprès pel president de la comissió per interrompre. «¿He d’aguantar que em digui colpista?», va seguir el republicà entre el sarau del PP.
I si a Rufián va tractar de desacreditar-lo amb aquest argument, a EHBildu li va dir que li semblava increïble respondre qüestions sobre diner negre quan és un partit hereu de Batasuna, «part d’ETA».
Mikel Legarda (PNB) va posar nerviós Aznar amb preguntes sobre com és possible que no conegués Correa. «La gestió econòmica del PP li corresponia al tresorer», va remarcar amb referència a Álvaro Lapuerta, que va ocupar aquest càrrec entre el 1993 i el 2008. Lapuerta té demència senil i no està assegut a la banqueta. Quan li va arribar el seu torn, Toni Cantó (Ciutadans) va confessar que li hauria agradat veure un Aznar «menys xulo», una actitud que va mantenir fins al final de la compareixença. Amb Pablo Iglesias (Podem) és amb el que va tenir el cara a cara més agre.
L’IRAN I VENEÇUELA De seguida Aznar li va treure els suposats diners que Podem ha rebut de l’Iran i Veneçuela. I quan Iglesias li va preguntar sobre les despeses del casament de la seva filla, l’excap de l’Executiu li va respondre que «és un perill per a la democràcia» i li va mostrar el seu desig que espera que superi bé el moment familiar que està passant, amb referència als fills prematurs que ha tingut amb Irene Montoro. «Sobre els regals de la meva filla no faré cap comentari. Jo li desitjo en el terreny familiar el millor però, si té alguna insinuació familiar, digui o mesuri millor les paraules (...) Ni és un senyor fiable ni és un senyor que respecti la veritat en absolut», va continuar. Iglesias no va entrar en la discussió.
Després de la intervenció del diputat del PP, que es va queixar que s’haguessin tret temes que no tenien res a veure amb la finalitat de la comissió, es va aixecar la sessió. Aznar va seguir amb el seu to irònic i a l’atendre breument els periodistes es va acomiadar dient: «M’ho he passat molt bé. Tinc ganes de tornar i tot», va rematar amb ironia.