L’Europa fortificada

Els països de la UE i de l’espai Schengen han aixecat 1.000 km de murs contra la immigració El discurs ultra de la por, decisiu per erigir barreres físiques i virtuals

Murs de filat. Murs de pedra i formigó. Murs per terra, mar i aire. Murs de por, ni tan sols es veuen, però es fan notar. L’obsessió d’Europa per fortificar-se ievitarl’arribada massiva d’immigrants es materialitza en la construcció de prop de 1.000 quilòmetres de barreres, físiques i virtuals. Gairebé tres dècades després que caigués el mur de Berlín i que creixessin les esperances d’un món que no patirà més les seqüeles de la segregació, el Vell Continent sembla més deciditquemai a blindar elseu territori sobirà.

Al dictat d’una política internacional dominada per la desconfiança i el temor davant d’una amenaça exterior en forma de persones, es fomenten les bases d’aquesta «Europa fortalesa», que es descriu en l’estudi Aixecant murs, realitzat per Ainhoa Ruiz Benedicto i Pere Brunet i impulsat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el Transnational Institute i Stop Wapenhandel. «S’equiparen els refugiats amb criminals per justificar l’adopció de mesures de control i vigilància amb els quals seguritzar el moviment de persones», destaca Ruiz Benedicto.

L’anàlisi insisteix que Europa ha passat de tenir dos murs als anys 90 a una quinzena l’any passat. I remarca l’any 2015 al calendari com un període clau per entendre aquesta escalada en l’estratègia de blindatge. Només aquell any es van aixecar set noves barreres. Gairebé la meitat dels 28 estats membres de la UE han fortificat les seves delimitacions territorials, a més de Noruega, membre de l’espai Schengen. En aquesta nòmina, destaquen Espanya i Hongria, que han aixecat murs per controlar migracions, així com Àustria i el Regne Unit, que han delimitat l’espai en les seves fronteres compartides amb països de l’espai Schengen. També Eslovàquia opta per aquesta mesura, en el seu cas, amb finalitats de segregació racial. En el conde text d’aquesta exuberància defensiva s’han de comptabilitzar també les barreres marítimes, especialment al Mediterrani, on la majoria de les operacions han tingut com a mandat principal la dissuasió i la lluita contra la criminalitat «però no el rescat de persones», detalla Ruiz Benedicto.

Murs mentals

I per culminar el recompte d’aquesta logística ultrapotectora, els murs mentals, els que no s’aprecien, però que van calant en l’imaginari col·lectiu, acompanyant la narrativa de la por que difonen els partits d’extrema dreta. Formacions polítiques en auge, ja que ja són 10 els estats de la UE que tenen partits xenòfobs amb representació local.

Arran d’aquesta tendència, es justifica l’aparició de programes de restricció de la circulació de persones, i aquests se centren en la recollida de dades biomètriques. Aquesta informació engrosseix les bases dades de l’Eurodac (el centre europeu de control d’empremtes dactilars per identificar els sol·licitants d’asil i els immigrants irregulars), «per establir pautes i patrons dels moviments de persones». Augmenten les sospites sobre els nouvinguts, els desconeguts, que en aquest engranatge passen a convertir-se en una amenaça. L’informe posa el focus en com es fomenta la sensació d’inseguretat, la irrupció de la «por».

La situació ideal per legitimar una cursa d’obstacles «socials, polítics i físics» acoblats a un engranatge de polítiques xenòfobes que si d’alguna cosa són garantia és de consolidar «problemes estructurals de violència global i desigualtat econòmica». «L’extrema dreta manipula l’opinió pública per crear temor i recels irracionals respecte a les persones refugiades –revela l’informe–. Així s’estableixen murs mentals en les persones que, més endavant, exigiran la construcció de murs físics».

☰