Merkel alerta de l’auge ultra al recordar la Kristallnacht nazi
La cancellera alemanya participa en el 80è aniversari del pogrom jueu La dirigent adverteix sobre els perills del nacionalisme xenòfob i l’antisemitisme
Va ser la nit més fosca de la història alemanya. Cinc anys després d’aixafar sota la seva bota l’experiment democràtic de la inestable República de Weimar, un ensuperbit Adolf Hitler donava curs a la seva perver- sió antisemita. La matinada del 9 al 10 de novembre de l’any 1938 es va convertir en un gegantí pogrom jueu, un sagnant linxament massiu que es va estendre per tot el país i per l’Àustria annexionada. L’Alemanya judenfrei (lliure de jueus) somiada pel Führer en el Mein Kampf començava a convertir-se en realitat.
La Kristallnacht o nit dels vidres trencats va suposar l’assassinat d’almenys 91 ciutadans jueus, la destrucció de més de 7.000 botigues de la seva propietat i la crema de més de 1.400 sinagogues. Sota la batuta de la cúpula nazi, els seus obedients cossos paramilitars van detenir més de 30.000 jueus que acabarien sent deportats a camps de concentració de tot el país, cosa que donaria pas a l’Holocaust, el genocidi més gran del segle XX.
Vuitanta anys després, Alemanya va rememorar ahir un dels capítols més atziacs de la seva turbulenta història en un moment en què el nacionalisme excloent té una veu cada vegada més forta. Des de la Nova Sinagoga de Berlín, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va recordar que, com va passar el 1933, la presumpció de les llibertats democràtiques és un error. «Hi ha un gran perill quan es popularitzen aquells que donen respostes simples als problemes i brutalitzen el llenguatge als carrers», va remarcar, en una crítica que apuntava a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). El partit antiimmigració va ser l’únic no convidat a aquest acte organitzat pel Comitè Central dels Jueus d’Alemanya.
L’antisemitisme continua sent un problema latent a Alemanya. Encara que les xifres són lleugerament menors que fa una dècada, les agressions contra la comunitat jueva han crescut en els últims anys, i han passat de 1.366 casos el 2015 a 1.504 en el 2017, quatre per dia. Això segons les xifres oficials, ja que organitzacions independents apunten a un volum més gran que ascendeix a fins a 947 atacs únicament a Berlín.
L’AfD i els sectors més conservadors del país han explotat mediàticament casos de violència antisemita perpetrats per musulmans. No obstant, aquests suposen només el 2%, mentre que el 95% respon a atacs de l’extrema dreta. Preocupats per aquesta activitat delictiva, dilluns passat els ministres de l’Interior de Saxònia, Saxònia-Anhalt i Turíngia van demanar als serveis d’intel·ligència interior de vigilar de prop els grups neonazis. És en aquests länder on es concentren la major part dels atacs racistes del país i on l’AfD obté millors registres en intenció de vot.
SOTA VIGILÀNCIA Malgrat instrumentalitzar els atacs comesos per islamistes per captar el vot jueu, l’AfD s’ha vist recurrentment esquitxada per les sospites d’antisemitisme. A més a més d’amplificar conspiracions que assenyalen el magnat jueu George Soros com a pare de tots els mals, destacats membres del partit han relativitzat el passat nazi alemany i fins i tot han desfilat al costat de neonazis en les manifestacions xenòfobes d’aquest agost a Chemnitz. Alguns historiadors van parlar llavors d’un perillós clima de pogrom.
Aquesta proximitat amb grupuscles extremistes ha fet que fins a 17 organitzacions jueves d’Alemanya denunciessin la retòrica «antidemocràtica» d’AfD. Afegit a les seves proclames islamòfobes, això ha obert el debat a Alemanya sobre si els serveis d’intel·ligència també han de vigilar el partit, una cosa que ja fan amb els seus sectors juvenils a Bremen i la Baixa Saxònia. Per evitar-ho la direcció del partit ha expulsat diversos càrrecs polèmics de segona fila.
☰