Avís de Borrell per les ‘ambaixades’
El ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, va reconèixer ahir que el Govern no pot impedir l’obertura de noves delegacions de la Generalitat a l’exterior, però va advertir que recorrerà als tribunals si les seves activitats incompleixen la llei. Borrell es va referir a l’informe del seu departament, avançat ahir per EL PERIÓDICO, en què rebutja l’obertura de sis noves ambaixades per entendre que s’utilitzarien «per recolzar finalitats manifestament contràries als principis i objectius de la política exterior d’Espanya». L’informe, que no és vinculant, va ser qualificat de «pamflet» pel conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, que va deixar clar que obrirà les ‘ambaixades’. tra alcaldes que tenen la condició d’aforats per ser diputats, i, en última instància, de la fiscala general de l’Estat, María José Segarra. «Prendrà una decisió de manera individualitzada i cas per cas, no ho farà globalment», van explicar diverses fonts d’aquesta institució.
El corrent majoritari de la fiscalia discrepa que tots els casos siguin considerats delicte. La línia divisòria entre la comissió d’una infracció penal o no és si els consistoris no només van firmar un decret de recolzament a l’1-O, que podria considerar-se una declaració política, sinó si també van arribar a cedir locals per a aquella votació. Per això la fiscalia catalana ha requerit a una sèrie d’ajuntaments i a la policia que informin sobre si es van destinar dependències de titularitat municipal per a la consulta sobiranista. En algunes poblacions els equips de govern de llavors sí que ho van fer. N’és un exemple Badalona, quan governava Dolors Sabater.
VINT-I-CINC DILIGÈNCIES En un primer moment, les fiscalies territorials repartides per Catalunya van incoar 25 diligències d’investigació que corresponien als ajuntaments de l’AMI més rellevants. Aquesta llista s’incloïa en l’ordre dictada el setembre del 2017 per Maza. L’escrit deixava la porta oberta que es fes el mateix respecte a altres dels 712 consistoris que pertanyen a l’AMI.
D’aquesta manera, durant aquest 2018, la Fiscalia de Barcelona ha obert més investigacions contra alcaldes de poblacions menors, sobretot establertes al Baix Llobregat, segons van explicar a aquest diari fonts jurídiques. Aquests edils van declarar com a imputats al setembre per ordre de la fiscalia. Encara falta per saber si s’interposa denúncia o no contra ells als jutjats, com passa amb altres alcaldes que ja han estat interrogats anteriorment. És el cas dels de Mollerussa, Marc Solsona; Pont de Suert, Juan Antonio Troguet; Oliana, Miguel Sala, i la Seu d’Urgell, Albert Batalla, entre d’altres.
A l’abril la fiscalia va prorrogar algunes de les investigacions contra alcaldes, que van començar, en alguns casos, el setembre de l’any passat. Per tant, han passat els sis mesos de termini màxim permès per la llei per instruir un assumpte. Aquest fet fa pensar que la decisió de si es presenta o no la denúncia (o es querella) contra els edils és imminent.
☰