Indefensos davant el banc

Deu anys després de l’inici de la crisi financera, Espanya encara no disposa d’un organisme poderós que defensi els consumidors dels potencials abusos dels bancs. Teòricament, la responsabilitat descansa sobre el Banc d’Espanya. Però a la pràctica, la institució que s’encarrega de la supervisió de les entitats financeres recull les reclamacions, en respon a menys d’un terç a l’any i el dictamen que emet no és vinculant. De manera que el Banc d’Espanya li pot dir a una entitat que el client té la raó i aquesta entitat pot perfectament fer cas omís i derivar el conflicte als tribunals.

El sistema és pervers d’origen, perquè no se li pot demanar al que s’encarrega de vigilar la solvència de la banca que vetlli pels consumidors. Es tracta d’interessos contraposats. Si el Banc d’Espanya anticipa que una mesura de protecció als consumidors pot danyar la solvència d’un banc, posem l’hipotètic exemple de la devolució de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) amb retroactivitat, ¿què decidirà?.

En segon lloc, el sistema no serveix de res si els dictàmens no són d’obligat compliment. I és en aquest punt en què pot flaquejar la futura Autoritat Independent de Protecció del Client de Productes Financers que ha anunciat el Govern de Pedro Sánchez. La ministra d’Economia, Nadia Calviño, encara no ha decidit si es dotarà d’aquests poders a l’organisme i tampoc ha aclarit si el fusionarà amb la CNMV per agrupar en un sol ens la defensa dels consumidors de tota mena de productes financers, cosa que seria el més lògic.

La futura autoritat neix amb molt retard i amb fòrceps després de l’escàndol generat per les hipoteques. Als Estats Units no va passar ni un any des que va créixer la crisi fins que es va posar en marxa l’Agència de Protecció del Consumidor Financer (CFPB en les seves sigles en anglès) el 2010. Els lobbies dels bancs van gastar milions de dòlars per intentar frenar l’ofensiva de Barack Obama, però van fracassar. Una lliçó de la qual ha de prendre nota Calviño.

☰