L’estan pagant de la seva butxaca

Sobre la base que proporciona la resolució del ministeri, les autonomies ja haurien d’haver començat a atorgar els sensors a tots els nens i nenes menors de 18 anys amb diabetis de tipus 1 (també coneguda com a insulinodependent). Però ja que la salut entra en les competències de cada territori, el pla s’està desplegant a ritme diferent i segons criteris interns de cada comunitat. Un factor que fins ara ha causat gran malestar entre les diferents associacions de pacients diabètics de l’Estat.

«Tenim constància que hi ha comunitats que ja estan començant a complir el que s’ha acordat i comunitats que no», explica Aureliano Ruiz, vicepresident primer de la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE). «A Navarra, Galícia i Madrid, els sensors no han arribat a cap nen. A la resta de comunitats autònomes, amb més o menys dificultats, està començant», explica Ruiz. Segons apunten les dades proporcionades per la federació, fins al moment Extremadura és l’autonomia que més mesuradors ha atorgat i altres comunitats com Cantàbria també destaquen per haver cobert les necessitats de tots els nens del seu territori.

EL CAS CATALÀ El gener d’aquest any, mesos abans de l’anunci del ministeri, Catalunya va anunciar un pla propi per al desplegament d’aquesta tecnologia. Aquest protocol català es va crear de comú acord entre l’Administració, experts i associacions de pacients del territori. Per fer-ho es va pactar el desplegament en quatre fases en què s’atorgarien sensors a nens diabètics de tipus 1 menors de 7 anys (fase 1), menors de 18 (fase 2), pacients insulinodependents amb hipoglucèmies de repetició (fase 3), pacients amb mal control metabòlic (fase 4) i, finalment, casos excepcionals (última fase del protocol).