Un motí veïnal atura l’enderrocament de dues joies a Gràcia

L’ajuntament lamenta que la llei empara les obres i cita la propietat dilluns L’exalcalde Trias acusa Colau d’adormir-se i li exigeix que compri les finques

Incendi de conseqüències imprevisibles a Gràcia. Els veïns del carrer de l’Encarnació i voltants, o sigui, tot Gràcia, es van assabentar dijous, gairebé per accident, que dues precioses casetes situades en els números 15 i 17 serien enderrocades divendres a primera hora del matí. Són finques unifamiliars d’aquestes que no passen inadvertides, retirades un parell de metres de la vorera i protegides per un mur baix amb reixat. Si en el suport de la finestra fumegés un pastís de poma acabat de sortir del forn, la finca seria perfectament trasplantable a qualsevol poblet anglès, però és que així era part de Gràcia tampoc fa gaire. Els amos de les dues finques tenen previst enderrocar-les i aixecar al seu lloc una promoció immobiliària de 28 pisos. Quan falta mig any per a les eleccions municipals, això és un incendi amb fortes ràfegues de vent.

L’equip d’Ada Colau va balbotejar a mig matí que, desafortunadament, la llei blinda els drets econòmics dels amos de les finques i, a tot estirar, va guanyar 72 hores de treva a l’espera d’una reunió que es farà dilluns per minimitzar els danys. Ho va explicar el regidor del districte, Eloi Badia, en una compareixença amb cara de funeral. Minuts després, l’exalcalde Xavier Trias va proposar un remei radical: que l’ajuntament compri els immobles i els destini a equipaments, que bona falta fan per allà. perquè sobrepassa i molt l’altura del mur, aquesta alzina de més de 200 anys que el projecte immobiliari pretén eliminar. Com correspon en casos així, una veïna es va enfilar a l’arbre per impedirne la tala i es van organitzar torns per rellevar-la.

D’una banda, hi ha les finques i, de l’altra, l’alzina. Ni les primeres són al catàleg d’edificis a preservar (l’última revisió és de 1987 i llavors no se les va incloure al catàleg) ni l’arbre forma part del patrimoni vegetal de la ciutat, la qual cosa tampoc no seria d’excessiva ajuda, perquè arribat el cas prevalen els interessos econòmics.

Aquest cap de setmana, com hem dit, és vigent un breu armistici. Els veïns (en això a Gràcia hi tenen la mà trencada) ja han organitzat per avui un dinar de carmanyola al jardí i preparen una altra activitat per demà. La seva presència allà és una oportunitat perquè els curiosos s’hi acostin i vegin de primera mà què està amenaçat abans que potser deixi d’existir. Allò, queden avisats, és un formiguer d’opinions. El preu de l’habitatge és una de les preocupacions més grans del barri. «S’elitiza», lamenten i amb raó. El que passa és que aquest, el d’Encarnació, no és, en rigor, un cas de gentrificació, com també es diu. Pel que sembla, les finques no han canviat de mans. Els amos, se suposa que graciencs, han constituït una societat limitada per impulsar el seu projecte immobiliari. Com sempre passa en aquests casos, han buscat un nom amb presència a l’empresa, Encarnació Invest SL. Els fons d’inversió estrangers i les iniciatives locals són indistingibles amb aquesta tossuderia de batejar-les totes més o menys igual. Veïns de Gràcia al voltant de l’alzina bicentenària que volen evitar que talin, ahir.

Lesseps

d’Astúries Príncep GrandeGràcia Plaça de la Virreina Travessera de Gràcia

Torrentdel’Olla

Travessera de Dalt Escorial

Providència

Margall Encarnació i

Pi Plaça de Joanic

Fent guàrdia davant l’entrada de les dues cases amenaçades.

ni la bicentenària alzina del jardí

veïnal. Allò és avui l’anomenat Jardí del Silenci. «El govern municipal té l’obligació d’estar atent a les oportunitats que sorgeixin per poder generar equipaments i zones verdes als barris, i més encara si això es pot fer mantenint el patrimoni sentimental dels barris i preservant la seva fisonomia», diu Trias. El cas dels números 13, 15 i 17 del carrer de l’Encarnació és, en aquest sentit, de llibre. La proposta que amb caràcter d’urgència ha entrat el grup municipal Demòcrata en la comissió d’Urbanisme proposa la compra perquè es condicioni allà una guarderia municipal i un casal de gent gran, equipaments escassíssims en aquella zona. El preu, arribat el moment, si és que arriba, serà l’element que decantarà el futur d’aquest cas.

A la majoria dels veïns que han sortit en defensa de les finques d’Encarnació els sorprèn que aquestes no formin part del patrimoni a pre-