Barcelona posa fi a 627 anys d’exaltació del seu pogrom
El carrer de Sant Domènec del Call cedeix el seu lloc al rabí Salomó ben Adret El nom de la via commemorava la matança de jueus més gran de la ciutat
Barcelona va posar ahir fi sota la pluja a set segles d’exaltació del més sanguinari pogrom que va tenir lloc a la ciutat. Durant 627 anys, un dels carrerons més medievals del centre històric s’ha dit Sant Domènec del Call, i si no es coneix la seva història, sembla que fos simplement un sant homenatge al fundador de l’orde dels dominics, però en realitat el nom li ve de la matança de jueus a Barcelona del 5 d’agost de l’any 1391, llavors festivitat de Sant Domènec. Punt final a una infàmia vergonyosa. El carrer ja llueix les plaques del seu nou nom, Salomó Ben Adret, rabí de Barcelona durant 40 anys, a cavall dels segles XIII i XIV, i sobretot, segons sembla, un home molt assenyat a l’hora d’apuntalar la convi- vència entre les diferents religions.
En el passat una part de la comunitat jueva de la ciutat havia trucat diverses vegades a les portes de l’ajuntament per corregir aquesta ofensa, que el nom del carrer fos la celebració d’una matança. Sempre van sortir decebuts de les poques ocasions en què els van rebre, amb el convenciment que la inacció responia al desig de no fer empipar el clergat. El desembre del 2016 (i no és per presumir, sinó per explicar bé la cadena dels esdeveniments), EL PERIÓDICO li va dedicar una pàgina al cas. El carrer més infame de Barcelona, aquest era el títol. Havia ressorgit amb força el debat sobre la inconveniència que el marquès de Comillas, Antonio López, tingués fins i tot una estàtua amb la seva motxilla negrera a l’esquena i el propòsit d’aquell article era remarcar que, posats a corregir errors, el de Sant Domènec del Call es podia considerar fins i tot més greu. Sembla que la idea no va caure en sac foradat. Més d’un grup municipal ho va apuntar a la seva agenda de tasques pendents. El mèrit finalment se l’ha emportat sobretot Gerardo Pisarello, que va portar el cas a la comissió que gestiona el nomenclàtor. Ell va descobrir ahir la placa i, després, no es va oblidar de destacar que va ser un 9 de novembre que el 1939 va tenir lloc a Alemanya la Nit dels Vidres Trencats, coneguda en alemany com a Kristallnacht o Novemberpogrome.
El recordatori el van agrair les diverses desenes de persones (bastants d’elles jueus barcelonins) que van participar en l’acte d’estrena de la placa, per a les quals el 5 d’agost de 1391 és una data d’un record ingrat. El que va passar aquell dia a Barcelona va ser l’eco d’una cadena de persecucions que van patir els jueus a Castella i Aragó arran dels sermons incendiaris de l’ardiaca de Sevilla, Ferrand Martínez. Quan els pogroms van arribar a Barcelona (llavors encara no se’ls anomenava així), es va assaltar el Call de la ciutat i es calcula que es van assassinar uns 300 jueus. La presència d’aquesta comunitat va ser des d’aleshores entre residual i inexistent.
LA PLACA El carrer és curt. El nombre de plaques instal·lades, conseqüentment, poques. La que recorda qui va ser Salomó ben Adret, que va néixer el 1235 i va morir el 1301, està situada on el carrer conflueix amb la placeta de Manuel Ribé, que també té el seu què. Allà, per si algú la visita, s’hi va instal·lar el maig del 2015 una altra placa, aquesta en record de les 16 persones que van morir el 30 de gener del 1938 durant un bombardeig aeri franquista. La plaça existeix perquè les bombes van demolir tot un edifici. El que ve al cas, per si algú la visita, és el joc de trobar la placa. És una d’aquelles coses que tan bé defineixen la Barcelona actual. La placa amb prou feines es veu perquè està sota les taules de la terrassa d’un bar.
☰